Una estratègia de País per al sector vitivinícola

Josep Maria de Sagarra escrivia: "Vinyes verdes del meu cor, dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or". Poques paraules descriuen millor el que representa la vinya, el paisatge que dibuixa, l'activitat econòmica que genera i un dels productes que millor projecten Catalunya al món. 

Però avui aquesta admiració conviu amb la preocupació. La verema ja ha començat. La més primerenca de la història. Enrere han quedat aquelles veremes que començaven per Sant Fèlix. El canvi climàtic no és l'únic repte. Els excedents, la caiguda del consum i la incertesa exigeixen respostes immediates i imaginació. 

Fa temps que cada verema es converteix en una nova urgència. I això demostra que no només afrontem problemes conjunturals, sinó també estructurals. Falta estratègia de país. Reaccionar no és cap política vitivinícola. Ara això ja no val. 

Conseller, després d'escoltar el sector, al Parlament hem fet el primer pas. Anem per feina? La passivitat ja no és una opció. 

La prioritat és gestionar la crisi, i això vol dir actuar ara. La verema en verd o la destil·lació de crisi són eines necessàries per reduir excedents. Però no n'hi ha prou. També cal generar més demanda de raïm, com incentivar l'ús de most concentrat rectificat en el tiratge dels escumosos, prioritzar la compra de raïm i most catalans, reforçant així el compromís amb els viticultors del país, i avançar cap a un marc que doni estabilitat al preu del raïm. 

Però gestionar la crisi no és suficient. També cal redefinir el model. Adaptar-nos als nous hàbits de consum, impulsar vins i escumosos de menor graduació, defensar els productes elaborats amb raïm català, reforçar la presència dels nostres vins als restaurants del país, impulsar-ne la promoció internacional i abordar, sense por, el debat sobre la reconversió de la vinya. 

I, finalment, cal garantir el futur. Menys burocràcia i pressió fiscal, més relleu generacional i eines perquè les explotacions siguin viables. Sense joves i sense una administració que acompanyi, el sector vitivinícola té un futur incert. 

Els polítics tenim la responsabilitat d'actuar. El sector vitivinícola fa massa temps que ens espera. Catalunya és terra de vins i, si volem continuar sent-ho, ara toca prendre decisions valentes. Cal voluntat política, una estratègia de país i assumir la responsabilitat que tenim. Jo, almenys, ho tinc clar.