L’advertiment és d’agrair

Elements del propi urbanisme o de les cases i edificacions, en ocasions, són obstacles, són inconvenients, són perill inadvertits que poden causar algun que altre ensurt.

Per tant és molt d’agrair l’interès que han posat en assenyalar el perill que comporta travessar aquesta porta de poca alçada i per tant per provocar algun nyanyo al cap si no ens acotem o passem amb atenció tot acotant el cap.

I el cartell de l’advertiment és explícit, és clar, no cal llegir. Les dues imatges són clares, evidents i òbvies. El pictograma ja indica amb un punt vermell que el teu cap perilla si intentes passar per la petita porta dret, sense acotar-te el just per passar. I el dibuix és encara molt més clar, molt més il·lustratiu el cop que reps en tocar amb el límit de la porta. La cara i l’expressió de dolor de la noia és indicatiu de que cal anar amb compte, evitem accidents innecessaris i  molt molestos, primer pel cop i el mal que et pots fer i per altra banda no negarem que la sensació de ridícul quan et passa alguna cosa d’aquestes es alta, et voldrien fondre, et voldries desdibuixar fins la invisibilitat davant la vergonya i ridícul que pots arribar a passar.

Però la imatge ens porta al fet de travessar una porta.

I fer-ho, travessar una porta és un gest carregat de simbolisme. No direm que sempre tingui transcendència però al llarg del temps ha estat un element recorrent en moltes històries mitològiques.

Qui no ha sentit mai amb un cert temor allò de Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate. Deixeu tota esperança, vosaltres qui entreu que explicava Dante que es trobava a les portes de l’infern...

Perquè travessar una porta és un fet molt important, perquè pot marcar el límit entre la nostra privacitat i l’espai públic entre la seguretat que ens pot donar estar portes endins o la sensació de feblesa, d’intranquil·litat, d’indefensió que pot donar el fet de travessar la porta per sortir a un espai compartit, a voltes agressiu, a voltes desconegut i que no és ben bé el nostre.

Travessar la porta en el sentit religiós també està força simbolitzat ja que la porta representa el punt de trànsit entre dues realitats: l'exterior, que es vol presentar caòtica i profana, i la interior, que es representa com l'ordre sagrat, com l’equilibri.

Però en moltes ciutats també trobem indrets emblemàtics amb la porta com  argument, la Porta de Brandenburg, la porta d’Alcalà, Portal de la Pau, i el nostrat portal del Nin i així en podríem anar trobant moltes i diverses... Tot plegat reminiscència de quan les ciutats estaven emmurallades i les sortides eren poques i controlades.

I mereix una menció especial el Portal de Betlem marc d’un dels fets que culturalment i espiritual ha tingut més significació. Poca conya.

I ja no parlem de la quantitat de portes simbòliques que hi ha en nombroses cultures i en relats mitològics i màgics els portals cap a altres mons (com l'Olimp, l'inframon o regnes divins) són elements clau en gairebé totes les cultures, actuant com a llindars entre el món humà i el sagrat.

I fins i tot en el món de la música hi ha diverses cançons que evoquen el simbolisme de la porta, hem triat aquest, La porta, de la Ju en el seu disc Bandera Blanca. Ens ha agradat. 

Tu em tanques la porta. Obro la porta.
Quantes vegades més hauré d’esperar-me a demà.
Si em dius què vols, quan vols, qui ets, perquè i per qui lluites pel dia de demà.
Tanques la porta. No m’obris cap porta.
Quantes vegades més hauré d’esperar-me a demà.
Si realment ets cec, no sents, no vius, no vols ni et dignes a agafar-me de la mà.

En fi anem en compte amb les portes,sobretot si són baixes, no badem i estiguem al lloro per no rebre una trompada al traspassar-la. Avisats quedem.