Recollir millor, gestionar millor

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels debats municipals més sensibles dels darrers mesos. L’arribada del porta a porta, els contenidors intel·ligents i els sistemes d’identificació ha modificat hàbits quotidians i ha generat incomoditats, protestes i controvèrsies. Però, superat el soroll inicial, comencen a aparèixer dades que permeten valorar amb més precisió què està passant.

La Bisbal del Penedès n’és un exemple recent. Durant el primer semestre d’aquest any, la recollida selectiva ha passat del 18,33% al 41,03%, coincidint amb l’extensió del porta a porta a bona part de les urbanitzacions. La fracció orgànica gairebé triplica el seu pes, mentre que el rebuig baixa del 81,7% al 59%. No és l’únic cas: la Mancomunitat Penedès-Garraf informava aquest estiu que el conjunt del seu àmbit havia superat el 55% de recollida selectiva, vinculant aquesta evolució als nous models de recollida i a la participació ciutadana.

El Vendrell ofereix probablement el cas més interessant, també perquè és on el debat ha estat més intens. L’Ajuntament situa en el 56% la recollida selectiva del mes de juliol i assegura que els contenidors intel·ligents arriben al 69% i el porta a porta al 75%, davant del 22% que atribueix als contenidors oberts. El govern municipal també relaciona la reducció del rebuig amb una menor despesa d’eliminació i ha anunciat futures bonificacions per als ciutadans que reciclin.

Aquestes xifres han estat matisades per la Xarxa Vendrellenca. El seu informe, elaborat a partir de dades facilitades pel Consell Comarcal del Baix Penedès, calcula un 43,46% de recollida selectiva al juliol. La diferència amb el 56% municipal obliga a aclarir períodes, conceptes i metodologies abans d’establir comparacions. La mateixa entitat, però, constata una tendència inequívoca: entre gener i juliol, la recollida selectiva ha augmentat un 51,4%, de 2.334 a 3.533 tones, mentre que el rebuig ha disminuït un 17,8%. L’informe detallat mostra, a més, increments especialment elevats de la matèria orgànica, un 92,1%, i dels envasos lleugers, un 84,1%.

És aquí on el debat sobre els residus adquireix una dimensió més interessant. No es tracta només de decidir quin contenidor agrada més o quin sistema resulta més còmode. La dada decisiva és quantes tones continuen acabant al rebuig. Separar més permet recuperar més materials i redueix el volum que requereix tractament final. Aquesta reducció també té una dimensió econòmica, encara que seria precipitat identificar-la automàticament amb un estalvi equivalent en la taxa, perquè el cost global inclou recollida, transport, personal, neteja, manteniment i moltes altres partides. El mateix informe veïnal adverteix d’aquesta distinció.

Això no significa ignorar les deficiències. Al contrari. Els conflictes viscuts aquests mesos mostren què passa quan una transformació ambiental no va acompanyada d’una prestació del servei a l’altura. A Vallpineda, els veïns han denunciat contenidors desbordats i falta de capacitat especialment en períodes d’alta ocupació. A Cunit, una mobilització veïnal ha reclamat més freqüència, més flexibilitat i una adaptació del model a les particularitats dels diferents barris; el mateix Ajuntament ha reconegut que hi ha aspectes a millorar, alhora que assenyala els comportaments incívics com una part del problema.

Precisament aquesta és una de les lliçons que deixa el debat: exigir més separació als ciutadans obliga també les administracions a oferir un servei que faci possible separar bé. Un contenidor desbordat, una freqüència insuficient o un model que no té en compte la població estacional poden frustrar en pocs dies una campanya de conscienciació de mesos. L’experiència del Francàs apunta en la mateixa direcció: fins i tot els defensors del porta a porta plantegen adaptar-lo quan les característiques dels edificis plurifamiliars fan necessàries solucions diferents.

I hi ha una altra cara del problema. Cap sistema serà suficient si els residus continuen abandonant-se al carrer. A Sant Pere de Ribes, la Policia Local ha denunciat quatre empreses pels presumptes abocaments incontrolats detectats en un solar i n’ha requerit la retirada i correcta gestió. La pedagogia ambiental necessita, inevitablement, anar acompanyada de control quan es produeixen conductes que traslladen el cost de la mala gestió al conjunt de la ciutadania.

Els nous models tampoc no haurien de convertir-se en sistemes incomprensibles. Quan es demana identificar-se, respectar dies, separar fraccions o modificar costums consolidats durant dècades, l’administració té l’obligació de simplificar els procediments i explicar-los. I si la fiscalitat ha de premiar qui separa correctament, les bonificacions han de ser prou transparents perquè qualsevol ciutadà pugui saber què ha de fer i quin benefici obtindrà. La Xarxa Vendrellenca reclama precisament reforçar aquesta informació.

Les dades disponibles dibuixen, per tant, una realitat més complexa que la disjuntiva entre contenidor o porta a porta. Allà on els nous sistemes s’han implantat, els percentatges de recollida selectiva han crescut de manera apreciable. Alhora, les queixes veïnals recorden que els resultats ambientals no poden deslligar-se de la qualitat del servei, de la neteja dels carrers, de les particularitats de cada barri i de l’impacte econòmic sobre les famílies.

El repte dels pròxims mesos serà comprovar si aquests increments es consoliden i si la reducció del rebuig es manté quan els sistemes estiguin plenament desplegats. L’informe del Vendrell, de fet, advertia que a finals de juliol el nou model només havia arribat aproximadament al 77,45% dels habitatges i proposa completar-ne la implantació, consolidar els hàbits i mesurar els resultats abans d’extreure conclusions definitives.

La recollida selectiva és, al capdavall, una política pública que entra cada dia dins de cada cuina. Per això és especialment exigent: necessita administracions eficients i ciutadans compromesos. Les xifres que comencen a arribar del Penedès permeten constatar que canviar els hàbits modifica els resultats. Ara correspon mesurar-los amb criteris homogenis, corregir les mancances del servei i explicar amb transparència què costa cada model i què aporta. En matèria de residus, les dades ofereixen una base més sòlida per al debat que qualsevol guerra de contenidors.

Participa a l'enquesta