El principi de la decadència

El rètols són una manera d’indicar la marca, el servei, les possibilitats que ens ofereix un establiment.

És el primer contacte entre ciutadà i establiment i les primeres impressions tal vegada són les més important.

I ja sabem que si la cara diuen que és el mirall de l’ànima el rètol és el mirall del que ens pot esperar en l’establiment.

I moltes vegades els rètols són un elements fonamentals que poden ajudar a decidir a entrar-hi o no en funció de si és atractiu, si ens crida l’atenció, si ens fa patxoca o directament ens sedueix. I segurament ens criden l’atenció per la seva originalitat que ens fa que ens fixem més en el rètol, el format també juga un paper important perquè ens cridi més o menys l’atenció i encara hi ha altres aspectes importants per la seva visualització com cal·ligrafia o el disseny que poden fer-los atractius i més visibles.

Ho tenen clar els experts quan ens diuen que: els elements visuals són imprescindibles per a qualsevol negoci, ja que la seva finalitat principal és cridar l'atenció del públic, transmetre la identitat de la marca i atraure clients potencials.

Per tant si un rètol ben cuidat ajuda un d’abandonat com el que veiem a la fotografia genera més aviat rebuig.

Un aspecte descuidat no ajuda a considerar positivament el que ens poden oferir.

I si és el rètol d’un servei públic encara és més fort i pot indicar inequívocament  que estem al principi de la decadència, si no es cuida la marca que està en l’espai públic vet a saber com estarà allò que no es veu públicament.

En temps en que hem vist batalles cíviques per conservar els rètols d’algunes botigues amb història sembla estrany trobar rètols com el de la fotografia.

Els carrers de les ciutats constitueixen un espai on conviuen tota classe de rètols, senzills, barrocs, ben elaborats, lluminosos, dissenys diversos i alguns que fan vergonya de veure’ls penjats per un deteriorament evident.  

S’ha generat en els darrers temps un moviment ciutadà i cultural per salvar els rètols comercials, històrics i de negocis que tenen algun valors artístic o simplement testimonial, de botigues que baixen les persianes per finalitzar la seva tasca. Al darrera d’aquest corrent es busca rescatar el patrimoni gràfic urbà abans que els cartells acabin llençats a les escombraries directament o arraconats en algun magatzem on seran oblidats entre altres andròmines i coberts de pols.

Darrerament hi ha un canvi constant en molts negocis i botigues, avui ens indiquen que venen o fan això i al cap de poc dies ja han canviat l’activitat i clar el rètol també canvia i no tots tenen els mateix valor. Alguns poden destacar i altres adotzenats no mereixen massa o nul interès en ser conservats.

Però el mínim que podem exigir (demanar, si es vol amb més suavitzat) és que els servis públics amb el potencial que té Correus mantingui ben cuidat el rètol que indica la ubicació de les seves oficines. Perquè el rètol és el que primer veiem del servei i per tant la primera opinió ens la porta l’estat de l’element que ens indica on arribem.

Correus potser és els dels serveis públics que menys conflicte genera, és una servei de tu a tu, molt personal i també és cert que hi ha hagut una liberalització del sector que genera una suposada competència. Ara quan truquen al timbre i ens diuen “cartera” ja no ho assimiles directament a una funcionària o eventual de Correus, sinó que pot ser qualsevulla persona de les moltes empreses de distribució de correspondència.

El deteriorament del rètol podia ser fruit d’un accident, de que algun desaprensiu hagués mangat una O i una R vet a saber amb quin objectiu, o potser també és tracta d’un nou repte viral. Però també podria ser fruit de la desídia, ara cau una lletra, ara en cau una altra i ho contemplen impassibles i impotents com si fos irreversible, com si els destí porti a que el rètol desaparegui totalment i llavors serà el moment de canviar-lo.

Una mica d’agilitat en les reparacions en els desgavells dels elements visuals no estaria de més.