Tercer cens de llagost de litoral a la Platja de Ribes Roges

El passat dissabte 26 de setembre, La Foixarda vam dur a terme el tercer cens de llagost de litoral (Heteracris littoralis) a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. Els resultats han estat positius: s’ha incrementat la població observada i també la seva àrea de presència.

Aquests insectes s’alimenten de plantes de fulla ampla i solen agrupar-se a rodals de vegetació costanera o dunar, sobre arbustos. Tenen una longitud del cos d’entre 25 i 50 mm (les femelles son més grans, uns 40 mm, i els mascles uns 25 mm). El color de base és ocre o sorrenc força uniforme. Destaca per presentar una taca fosca allargada, flanquejada per una línia blanca o clara als costats, des del cap fins al pronot, i que s’estén a les tegmines.

Femella de llagost de litoral a la vegetació del fons de platja de la platja de Ribes Roges

Els fèmurs posteriors presenten tres taques negres a la part interior, sense comptar els genolls, que també són foscos. La tibia posterior presenta la base de color groc, la meitat exterior de color vermell, així com dues taques negres. Té 14 parells d’espines tibials de color pàl·lid i acabades en punta negra. Les tegmines són més llargues que l’abdomen tant en els mascles com en les femelles i tenen taques marrons sobre un fons clar. Les tíbies tenen al començament una franja negra, després blanc i una altra negre, per continuar amb vermell rosat fins arribar al final d’aquesta.

Femella de llagost de litoral a la sorra del cordó dunar de la platja de Ribes Roges, a molt poca distància de la desembocadura del Torrent de Sant Joan

Els adults es poden trobar d’agost a novembre. Les postes les realitzen a la tardor, enterrades a pocs centímetres de la superfície, emergint les nimfes a la primavera següent. Les nimfes són semblants als adults, però en alguns casos poden tenir tons verds.

A Catalunya té una distribució molt reduïda, limitada a la franja costanera. Per aquest motiu, està inclòs al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida, en la categoria Vulnerable, mateixa figura de protecció que la del corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), espècie d’ocell emblemàtica d’aquesta platja.

L’octubre del 2024, dos anys després de detectar el primer exemplar de l’espècie a Ribes Roges, vam dur a terme, en col·laboració amb el Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova, una prospecció que ens va permetre constatar-hi la presència d’almenys una vintena d’individus a la platja, fet que vam notificar al Consistori, Cos d’Agents Rurals i Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, perquè aquesta població fos contemplada en el Pla de Conservació de l’espècie i s’adoptessin les mesures necessàries, en quant a la gestió de la platja de Ribes Roges, per garantir-ne la protecció.

Respecte al llagost de litoral, per conservar-lo és fonamental preservar la vegetació i l’espai on habita; cal evitar trepitjar les postes i la gestió mecanitzada a la seva àrea de presència. En quant a evitar la gestió mecanitzada de la vegetació a la platja, no només afavoreix al llagost de litoral, sinó també al procés de renaturalització i a la preservació de la biodiversitat dels ecosistemes litorals, molt fràgils i fortament degradats degut a la pressió antròpica. També ajuda a recuperar l’estructura dunar a les platges, fonamental per protegir-les davant de la pujada del nivell del mar i els fenòmens meteorològics extrems.

Arran de la primera prospecció del 2024, l’any passat vam decidir realitzar un segon cens i mirar d’establir un protocol estàndard per dur a terme el seguiment anual sistemàtic d’aquesta població, amb l’assessoria de personal expert del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya. El resultat d’aquest segon cens ens va permetre comptabilitzar fins a 25 individus de l’espècie: 21 mascles i 4 femelles. També ens va permetre delimitar amb força precisió la seva àrea de presència a la platja

Enguany, els resultats del tercer cens realitzat han estat molt positius: s’ha incrementat la població observada (30 individus de l’espècie: 12 mascles i 18 femelles, un 25% més d’individus observats) i també la seva àrea de presència.

En breu enviarem l’informe final del resultat del cens que hem elaborat al Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, al Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i al Cos d’Agents Rurals, el qual inclou també metodologia utilitzada, condicions ambientals de realització, àrea de presència constatada de l’espècie i flora predominant en aquesta àrea.

Tot i que parlem d’una dada de població observada i no real, ja que la dificultat de precisar el número d’exemplars presents és molt elevada, degut principalment a l’alta densitat de vegetació a la seva àrea de presència, els números semblen indicar que a la Platja de Ribes Roges hi tenim una població significativa i consolidada d’aquesta singular espècie, fet que enriqueix la ja constatada biodiversitat present en aquest espai, especialment l’avifaunística.

Sabem també que tenim una població important de l’espècie, segurament molt més nombrosa que la de Ribes Roges, a la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, població de la qual també convindria fer-ne seguiment per tal d’avaluar la seva dimensió i evolució.

En quant als ortòpters en general (ordre d'insectes que inclou llagostes, saltamartins, grills i someretes), els estudis realitzats indiquen que són un grup molt sensible als canvis al seu hàbitat i al clima. De fet, poden utilitzar-se com a bioindicadors per conèixer l'estat de conservació dels hàbitats en els quals es troben i són molt importants com a aliment d'un elevat nombre de depredadors, tant vertebrats com invertebrats. Les espècies d'ortòpters especialistes (que depenen d'hàbitats molt concrets, com els sistemes dunars litorals en el cas que ens ocupa) estan en fort declivi per la pressió que pateixen els seus hàbitats.

Els estudis respecte a les seves poblacions són escassos, per la qual cosa qualsevol projecte de ciència ciutadana que aporti dades sobre la tendència poblacional d’algunes espècies, especialment aquelles més amenaçades, pot permetre a les administracions disposar d’indicadors que ajudin a definir les seves polítiques i actuacions en matèria de conservació.

Femella de llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans) a la vegetació del fons de platja de la platja de Ribes Roges

Segons la Llista Vermella de la UICN, més d'un terç (35%) de les espècies d'ortòpters estan amenaçades a escala global. A Europa, la situació està àmpliament documentada a través de la European Red List of Grasshoppers, Crickets and Bush-crickets: el 25,7% de les 1.082 espècies d'ortòpters europeus es troben en perill d'extinció. Això converteix els ortòpters en el quart ordre d'insectes més amenaçat del planeta.

Desconeixem el número d’espècies d'ortòpters presents a Vilanova i la Geltrú, però conforme ens anem formant i observem amb detall el nostre voltant a les sortides de camp que anem realitzant, anem constatant que segurament en tenim un número important.

A tall d'exemple, el passat diumenge 27 de setembre vam poder observar la presència, al camí del Mas de l’Artís, d’un exemplar de saltamartí de l'albellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus), ortòpter celífer de la família dels acrídids que viu exclusivament en prats sabanoides secs i càlids dominats per l'albellatge (Hyparrhenia hirta), una gramínia alta i robusta. Aquest saltamartí és una espècie protegida que a Catalunya, i sembla que fins ara no teníem constància de la seva presència al nostre municipi.

Fotografia 4: exemplar de saltamartí de l'albellatge (Brachycrotaphus tryxalicerus) observat al camí del Mas de l’Artís

Son múltiples els estudis i les veus que ens alerten sobre el preocupant i ràpid declivi de les poblacions d’insectes a tot els planeta, així com de les devastadores conseqüències que la seva desaparició tindria sense cap mena de dubte sobre els ecosistemes que habitem i sobre la supervivència de la nostra pròpia espècie. Faríem bé per tant de dedicar recursos a estudiar l’estat i evolució de les poblacions de les espècies que ens envolten, i a prendre mesures urgents que afavoreixin la seva conservació i recuperació. Nosaltres en aquest sentit estem treballant per mirar d’arrencar dos projectes de seguiment d’insectes a Vilanova: un centrat a les papallones (lepidòpters) i un altre centrat als odonats (libèl·lules i espiadimonis).

"Qui ha decidit -qui té dret a decidir- per aquelles incomptables legions que no han estat consultades, que el valor suprem és un món sense insectes, encara que sigui un món estèril, sense la corba de les ales dels ocells volant?”

Rachel Carson (“Primavera silenciosa”, 1962)