Blocus: la violència genera violència...

En els darrers dies escoltem massa sovint un terme que acapara l'atenció de la societat i dels mitjans de comunicació. És Blocus, paraula en francès que significa “bloqueig”, també suposa un eslògan on s'han organitzat les protestes estudiantils a París i en altres ciutats franceses i europees.

Els darrers episodis de violència urbana, saquejos i vandalisme en el centre de Barcelona i en altres ciutats respon a un fenomen de mobilització canalitzat per mitjà de les xarxes socials, com el mateix moviment Blocus originat a París.

Posem-hi unes dades que ens ajuden a escriure sobre aquest fenomen on el balanç de detencions en els aldarulls del 24 d'octubre a Barcelona van deixar 128 detinguts, dels quals 72 eren menors d'edat, a més de 14 agents de la policia ferits. També es parla de danys materials, amb la col·locació de barricades i 14 comerços saquejats al centre de la ciutat.

Si observem la resposta institucional, el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, i els cossos de seguretat han advertit que no hi haurà impunitat i que les conseqüències legals i/o econòmiques recauran també sobre les famílies dels menors implicats.

Aquest fenomen s'ha estès de París a Barcelona, Bilbao i altres convocatòries a Madrid, barrejant protestes digitals, violència lúdica i pillatge organitzat a botigues.

Els educadors i educadores socials sabem que la violència genera més violència perquè les respostes hostils, els crits i les agressions mútues escalen el conflicte en comptes de resoldre'l.

Veiem doncs què implica aquest cicle, per una banda, una escalada emocional. Si s’actua des de la ràbia es perd la capacitat de reflexionar i de veure les conseqüències dels actes propis.

Podem provocar una reacció en cadena, quan el que fem és respondre a un crit amb un crit més fort o una garrotada amb una altra, únicament manté i fa empitjorar qualsevol confrontació.

La mateixa necessitat d'aturar-ho, de voler trencar i acabar amb aquesta dinàmica, exigeix pactes de no-agressió i gestió de les emocions en comptes de fer esclatar la ràbia.

Els i les professionals de l’educació social sabem que la violència entre els adolescents inclou diverses manifestacions que van des de l'agressió física fins a la violència psicològica, digital i de gènere en les relacions de parella.

Parlem doncs dels principals tipus de violència en l'adolescència. Per un costat tenim la violència física i les agressions, que inclou cops, empentes o baralles entre iguals.

Pensem que segons dades de l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa", un 4,1% dels adolescents es consideren víctimes d'agressió física en les relacions de parella.

Apareixen també les conductes de control i violència psicològica, aquestes massa sovint menys visibles que la física, inclouen el control del mòbil, la gelosia extrema o la pressió emocional. El 10,1% dels joves declaren patir conductes de control; un 13,3% en noies i un 7,1% en els nois.

En el cas de la violència masclista i de gènere, observem uns rols i estereotips patriarcals que perpetuen la desigualtat i l'abús de poder. Informes de la Fundació ANAR han posat de manifest augments en les situacions de violència que pateixen les noies i adolescents.

Finalment, també tenim el ciberassetjament i la violència digital, on l'ús de les xarxes socials ha traslladat part de la conflictivitat a l'entorn virtual, amb amenaces, difusió de rumors, assetjament online, etc.

Quins són els senyals de detecció i de prevenció? Cal que treballem per mantenir una comunicació oberta, és molt important parlar amb els joves des de l'inici de l'adolescència sobre expectatives de respecte i límits en les relacions afectives.

Cal també una intervenció educativa, són necessaris els programes de formació en escoles sobre com les relacions sanes redueixen la incidència de la violència física a llarg termini.

També s’han de treballar les xarxes de suport, on l'acompanyament professional grupal i familiar ajuda a trencar la normalització de certes conductes ocultes.

Però, què s’ha de treballar en la família? La detecció i l’acompanyament. S’han d’observar els possibles canvis de conducta, cal estar alerta davant de l'aïllament, la baixada del rendiment escolar, l'ansietat o els canvis sobtats d'humor.

S’han de crear uns espais de confiança, falta parlar més amb els fills i filles, sense jutjar-los. És clau que sàpiguen que poden explicar qualsevol situació d'abús sense por a represàlies.

També hem de treballar l'autoestima, cal ensenyar a dir "no" i a establir límits clars en les seves relacions d'amistat o de parella.

Veiem també el treball que s’ha de fer des de l’escola amb prevenció i protocols. Hem de parlar de coeducació, és necessari implementar programes basats en els drets, la igualtat, el respecte mutu i la resolució pacífica de conflictes.

S’han de proposar i consensuar protocols d'actuació, sabem que els centres educatius disposen de protocols específics per a casos d'assetjament (bullying) i de violència masclista per protegir la víctima immediatament.

També s’ha d’orientar vers una sensibilització digital, és a dir, és necessari formar els alumnes sobre l'impacte del ciberassetjament i la importància de no ser còmplices ni compartir contingut íntim o violent.

Hi ha a l’abast de la ciutadania recursos i telèfons d'ajuda gratuïts i confidencials, serveis professionals disponibles les 24 hores del dia:

El 112 (Emergències): Per a qualsevol situació de risc físic o perill immediat.

El 028 (Atenció integral davant de la violència masclista i LGTBIfòbia), un telèfon gratuït, confidencial i que no deixa rastre a la factura (cal esborrar-lo del registre de trucades). Atén també per WhatsApp al 600 000 028.

El 900 900 120 (Atenció a les dones en situació de violència - Catalunya), un servei gratuït i confidencial de la Generalitat de Catalunya, actiu les 24 hores. També disposa de WhatsApp al 671 001 122.

I el 900 20 20 10 (Fundació ANAR) amb un telèfon específic d'ajuda a nens, nenes i adolescents en risc o situació de violència.

“Ens acostumem a la violència i això no és bo per a la nostra societat. Una població insensible és una població perillosa”, Isaac Asimov, humanista i escriptor, mestre de la ciència-ficció. És un advertiment sobre els perills de normalitzar la violència i perdre la capacitat d'empatia com a societat.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)