El comerç, element de vertebració

La Directiva té com a objectius fonamentals l’eliminació dels obstacles per garantir el dret d’establiment dels prestadors de serveis i la seva lliure circulació a tot el territori de la Unió Europea. Per aconseguir aquests objectius, la Directiva de Serveis introdueix una sèrie de mecanismes, com ara criteris de simplificació administrativa, sistemes de cooperació entre administracions d’estats membres, així com una vocació d’aplicació de la directiva de manera homogènia a tot el territori de la Unió.

Al nostre país, i a la llum de les notícies que han començat a circular en relació a l’enfocament que el govern de l’estat vol donar a l’aplicació de la Directiva dins el nostre ordenament comercial, ha començat a créixer la preocupació en els agents del sector comercial de Catalunya, en el sentit que l’esmentada transposició pugui arribar a trencar l’equilibri comercial de formats que ens caracteritza i diluir la tradicional funció d’articulació social del comerç urbà.

El comerç a Catalunya ha tingut un paper determinant en la configuració de les nostres ciutats, contribuint a configurar unes ciutats compactes, cohesionades, convivencials, segures i diverses. El nostre model comercial ha estat exemple al llarg dels anys d’eficiència econòmica i vinculació amb els teixits socials i urbans. La seva funció ha anat molt més enllà de la de simple canalitzador de les necessitats de proveïment del conjunt de la ciutadania: el nostre comerç ha contribuït a donar forma als pobles, ciutats i barris del país.

L’ordenament comercial que ha anat possibilitant al llarg dels anys mantenir aquestes característiques ha estat elaborat sempre per un ampli consens polític i social. Ara, en justa correspondència, i davant de la necessitat d’haver de transposar la Directiva, s’ha de maldar perquè la legislació general - i la comercial en particular – segueixi permetent al comerç tenir la capacitat de contribuir a la configuració dels nostres espais urbans en el sentit que el conjunt de la voluntat política i la legislació actual apunten.

En aquest sentit és important assenyalar que la nova legislació resultant de la transposició de la Directiva no ha de contradir els criteris que concreten els principis de compacitat, complexitat i cohesió de l’actual model territorial de Catalunya, i per tant, des de Catalunya s’ha de seguir tenint la capacitat de determinar el creixement comercial, la seva ubicació en el territori i la funció que aquest ha de tenir en els diferents sistemes territorials del nostre país.

La nostra realitat actual i el dibuix de futur que volem per a les nostres ciutats i el nostre territori han de quedar exempts de models de creixement comercial aliens a la morfologia de les nostres ciutats, a la nostra cultura i a la nostra manera de relacionar-nos i conviure. Els criteris actuals de desenvolupament territorial han de determinar el contingut de la transposició i no a l’inrevés.

És possible mantenir l’equilibri de formats comercials actual - que possibilita que les persones consumidores tinguin al seu abast la possibilitat d’efectuar les seves compres en qualsevol dels formats comercials existents avui en dia - en plena consonància del que dictamina la Directiva de serveis. Per tal que això sigui possible, les CCAA que tenen transferides les competències de comerç interior han de poder determinar les condicions de creixement comercial en funció de la seva realitat, ja que aquestes són les que tenen el coneixement més directe de quina és la realitat comercial del seu territori i la legitimitat legal per fer-ho.

Només així es podrà garantir la pervivència de la funció del comerç urbà com a element imprescindible de la vertebració social i urbanística de les nostres ciutats i barris.

Bernat Valls és el responsable de Mercats, Comerç i Consum d'Esquerra Republicana