El meu Nadal

Tornarem a menjar torró de Xixona i neules. Tornarem a casa dels pares i desarem l’abric a l’habitació de quan érem petits. La iaia seguirà agafant el puntet després de la tercera copa de cava i ens explicarà velles i antigues històries. Li preguntarem a en Rabadà si vol esmorzar. Ens retrobarem amb els cosins que només veiem per festes. Envejarem els nens que oblidaran la motxilla amb els llibres en un racó de l’habitació i no l’obriran fins el primer dia d’escola. Enviarem una felicitació desitjant bones festes i en rebrem d’altres de bancs, canals de pagament i carnisseries de barri. Seguirem veient les campanades i ens ennuegarem com sempre amb el raïm. Esperarem amb il·lusió el primer anunci de televisió de l’any.

Les festes ens donaran felicitat i un toc de melangia. Farem una llista amb deu propòsits pel 2009. Voldrem deixar de fumar, anar al gimnàs i aprendre anglès. Mai ho complirem. Anirem a una festa de cap d’any i tornarem a casa de bon matí. L’endemà, quan no ens puguem aixecar del llit, ens adonarem que ens estem fent grans. Penjarem a la xemeneia un mitjó pel Pare Noel.

Alimentarem puntualment el tió perquè ens cagui els regals oportuns. Anirem nerviosos a dormir esperant l’arribada d’en Melcior, en Gaspar i en Baltasar. La mare tindrà com a regal la colònia de cada any i pel pare, la corbata. Un nen descobrirà el gran secret dels reis mags. Ens despertarem de bon matí esperant veure els jardins nevats. Cauran quatre flocs que el sol d’hivern fondrà ràpidament. Pels carrers ens seguiran il·luminant els llums estrellats i les parelles s’abraçaran amb bufanda, guants i el nas congelat. Per fi, tornarem a la feina i llençarem a la brossa un per un tots els dècims i participacions que havíem comprat i amb resignació pensarem: un altre any serà. Bones festes!

Ramon Aymerich és Periodista