Finlàndia intermitent

Finlàndia apareix i desapareix de la nostra consciència com a país de referència d’una manera vertiginosa. Finlàndia ens ensenya els seus resultats Pisa, aquells que tots voldríem assolir. Per altra banda, coneixem també el pressupost que es dedica a l’ensenyament públic, la consideració social dels ensenyants, ens mostra el nivell d’estudis de les famílies, les ràtios de les aules, la distribució igualitària de l’alumnat donat que l’escola privada és gairebé inexistent, edificis suficients i en condicions (que jo sàpiga no hi ha barracots), ...la llista seria llarga i ja la vam sentir en el seu moment, quan es va publicitar l’informe Pisa. Una de les coses de que es va parlar, i penso que poc, és del nombre d’hores lectives de l’alumnat: 650 davant les 975 de Catalunya. La LEC proposa la possibilitat d’ampliar aquestes hores fins a 1050. Quantitat igual a excel.lència? Doncs al nostre tòtem de referència es veu que no. Anem en compte en confondre els temes pedagògics amb els temes de reestructuració social o de treball. El fet que un infant passi més hores dins una aula no és garantia de millor resultat, la sisena hora n’és una mostra.

Al nostre país parlem de la possibilitat de canviar el calendari escolar. Bé, com sempre, n’ha parlat primer la premsa, continuem amb aquest costum del Departament de fer anuncis als mitjans de comunicació abans que als col.lectius implicats. Esperem que al darrera d’aquesta mesura hi hagi el pressupost suficient per cobrir, d’entrada la compra i instal.lació d’aparells d’aire acondicionat on encara no n’hi ha (heu probat d’estar-vos tot un dia dins un barracot a ple sol el mes de juny o de setembre?), i , de sortida, per garantir l’atenció a l’alumnat i ajut a les famílies.

Anna Gardeñas Planell
USTEC-STEs Alt Penedés i Garraf