Records amb flaires de llibertat

L’alegria d’aquell catorze d’abril estava més que justificada, el poble havia escollit als seus representants i havia posat a la dinastia borbònica al lloc que li corresponia. La fosca i endarrerida Espanya que la dinastia regnant mantenia en l’oprobi i la indignitat va saber aixecar el vol i portar el seu destí cap a horitzons de pau i prosperitat. Van ser uns pocs anys difícils però matisats pel sabor dolç de la llibertat aconseguida. Les reformes es van succeir sense treva, per calmar l’ànsia de canvi del poble. L’ensenyament, la joia de la República, va viure moments sublimes amb una intel•lectualitat progressista bolcada en traspassar la seva cultura al poble lla. La República, tot i les dificultats avançava cap a un estat més just i democràtic.

Però l’alegria va durar poc. En un maleït divuit de Juliol de mil nou-cents trenta-sis, els somnis de justícia i llibertat del poble van quedar truncats. Una part important de l’exèrcit amb la benedicció de les més ràncies sotanes i el recolzament de la dreta caciquil i terratinent, incapaços de digerir la pèrdua dels seus privilegis no van dubtar en sumir al poble en una cruel i sanguinària guerra civil. El que amb tant treball es va aconseguir democràticament, se’ns va arravatar amb la força de les armes.

A la mort del dictador al novembre de mil nou-cents setanta-cinc vam poder recuperar una part important de les llibertats que ens havien estat robades i avui seguim treballant democràticament per a recuperar aquella altre part de les llibertats que vam guanyar el catorze d’abril de mil nou-cents trenta-u i que encara no ens han tornat. En això estem, tenim esperança i la raó està de la nostra part.

Pepe Cabello
Coordinador d’EUiA a Sant Pere de Ribes – Les Roquetes