Un passeig ple de gent

En un ambient festiu i familiar els crits demanant la independència van ser una constant, el Passeig de Gràcia ple d’estelades, pancartes de tota mena demanant la independència. Però no ens enganyem, el carrer no era ple d’independentistes, que més voldríem a Esquerra, el carrer era ple de gent farta, emprenyada per la manca de respecte i que vol un final a aquesta situació que pateix Catalunya des de fa ja massa temps. Esgotada la via autonomista i rebutjada la via federalista, si volem tenir futur com a poble, pel que sembla només ens queda un camí: la independència, la creació de l’estat català, fer de Catalunya un nou estat d’Europa, aquest pensament és el que dissabte va ser expressat als carrers de Barcelona.

Dissabte no semblava que ningú desconegués la realitat: un tribunal caducat i polititzat ha dictat una sentència que posa en entredit la sobirania del poble, principi bàsic de la democràcia, que marca un important pas enrere en el desenvolupament de l’estat de les autonomies i que ens demostra com tot continua igual que fa trenta anys: Espanya està composada per regions i alguna d’elles parla un dialecte i qualsevol fet diferencial existeix per portar la contraria i fer la punyeta. Tanmateix, tothom té present qui ha provocat aquesta situació: el PP i la seva hipocresia, qui pot entendre que es porti al TC l’estatut català i a Andalusia o Valencia aprovi uns estatuts amb articles copiats del català, només es pot explicar per la seva manera d’entendre la política, per al PP només importa tenir el poder i tot si val per aconseguir-lo, l’anticatalanisme els hi dona vots, el govern tripartit d’esquerres i catalanista és un malson que cal eliminar, la crisi econòmica és fruit del pèssim govern d’en ZP. És important no oblidar que l’espectacular creixement econòmic espanyol de la època Aznar es va produir a partir de la economia especulativa i el totxo, generant llocs de treball poc especialitzats, que va provocar que molts joves abandonessin la formació i que ara siguin aturats amb poques perspectives.

Tanmateix, no oblidem que aquests mateixos del PP que tant critiquen al tripartit pel dèficit anual que suporta Catalunya, són els mateixos que han provocat un deute a la ciutat de Madrid de 7.500M€, i no volen que es parli del dèficit fiscal o de la possibilitat del concert econòmic per Catalunya, un concert que sí tenen Navarra i Euskadi en una demostració que no totes les autonomies tenen els mateixos drets i d’això el TC no diu rés.

Ara cal unitat i valentia com ha dit el President del Parlament Ernest Benach, cal que els 25 diputats del PSC a Madrid votin pensant en Catalunya i no en satisfer al PSOE, cal que CiU no canviï de discurs a Madrid pels seus interessos, cal oblidar els tacticismes i no tenir por, si Espanya no ens vol com som, no ens respecta, ens ignora, no hem de tenir por en dir: adéu Espanya i recolzar aquells partits que en la seva acció de govern esmercen esforços per anar creant les estructures que qualsevol estat té i que estan provocant que partits federalistes o autonomistes parlin obertament de la independència, encara que sigui a costa de perdre vots.
A Esquerra tenim clar que el camí a la independència és l’únic camí a seguir per progressar com a poble, per millorar els serveis que es mereix la ciutadania, per millorar la competitivitat de les empreses i dels llocs de treball que generen, per integrar als nouvinguts, per fer que tothom a Catalunya visqui millor. Centenars de milers, potser més d’un milió, dissabte a Barcelona vam omplir els carrers per dir que aquest és el camí, amb unitat i valentia ho aconseguirem.

Jaume Torras
Militant d’Esquerra-Sitges