La gallineta ja està farta

Després de quatre anys de mantenir qüestionada la legitimitat d’una llei fonamental, aprovada pel parlament i el poble català, el Tribunal Constitucional ens diu a tots que estàvem equivocats i aprofita per retallar competències ja consolidades. Aquesta mena de coses només solen succeir a països com aquest, que darrera d’una bonica façana de normalitat democràtica amaga encara molts fantasmes del passat que es resisteixen a passar al més enllà. Fent una mica d’ironia històrica, hom podria dir que després d’una llarga i esgotadora guerra de quatre anys, finalment i per tercera vegada (1714,1939 i 2010) les forces espanyoles han tornat a posar de genolls als rebels catalanistes.

La relació Catalunya-Espanya ja ha tocat fons i ja no en dóna per més. Curiosament això no és pas així per part nostra, sinó perquè l’atac sense treva que per qualsevol excusa soportem des de fa un bon grapat d’anys, amb crides al boicot comercial incloses, són la prova més fefaent de la dicotomia esquizoide que l’estat espanyol té plantejada amb nosaltres. Espanya no vol de Catalunya res més que els milions d’euros que en treu via impostos i potser també els futbolistes catalans que guanyen campionats del món.. Ni ens volen ni volen deixar-nos anar, “ni menja ni deixa menjar el gos de l’hortolà”, diu el famós refrany castellà. No es senten còmodes amb nosaltres, perquè és cada dia més notori que la seva manera de fer no és la nostra i al mateix temps no es poden permetre obrir la porta a la gallineta dels ous d’or per què decideixi si es queda o marxa. I que ha de fer la pobre. Quant no hi ha respecte, no pot haver ni complicitat ni res en comú. Després de quatre anys d’espera, gosar un cop més a ficar el dit a les ferides de sempre, conferint a la nostra llengua i les nostres institucions un paper en tot cas secundari i supeditat a les imposicions d’un estat que recupera el més ranci posat centralista del passat , no es pas una bona tàctica per guanyar simpaties i aliances. Podem demanar als nostres polítics que reaccionin, però nosaltres també l’hem de fer. Ho vam fer manifestant-nos al carrer i a la tardor tenim una altra oportunitat decidint a quin projecte de Catalunya li donem el vot.