Comunicat de l’Executiva Comarcal de Reagrupament

Des de diferents sectors de la nostra societat s’estan fent reiterades proclames cridant a la unitat. El projecte de Reagrupament Independentista s’ha definit, des del mateix moment de la seva fundació, per la transversalitat perquè pensem que, en el moment actual, la declaració unilateral d’independència i la regeneració democràtica han de ser els eixos fonamentals de la nostra activitat política. Aquest argument ens permet estar oberts a pactes d’ampli espectre amb diverses formacions, si bé considerem que el concepte d’unitat, entesa en termes absoluts, és una utopia difícilment abastable i segurament poc recomanable.

Sembla clar que la propera legislatura encara no serà la definitiva pel que fa a la proclamació de la independència del nostre país, però no sent definitiva, sí que ha de ser transcendental. Els diputats i diputades del nou Parlament tindran la responsabilitat de fer entendre a la ciutadania que la plenitud nacional és l’única via per alliberar-nos de l’ofec econòmic i l’aniquilació nacional que Espanya ens imposa. Al Parlament sí que caldrà unitat, una unitat d’acció que només serà possible si s’han
assumit acords previs prou consistents.

Es pot comprovar que, després de la 3ª Assemblea i la posterior manifestació del 10- J, Reagrupament ha superat la condemna a l’ostracisme imposada pels mitjans de comunicació. Tot i que, en comptats casos encara hi ha algun intent d’intoxicació, el President Joan Carretero ha estat entrevistat per TV3, Rac1, l’Avui i el Periódico, i la premsa digital del país (Crònica, Som Notícia, Nació Digital, Vilaweb, E-notícies, i molts d’altres) ens té com a referent diari. Aquesta situació era impensable dos mesos enrere. Considerem que el motiu d’aquest canvi és que estem avançant pel camí correcte.

Només des d’una posició de fermesa estarem en condicions de signar pactes coherents amb el nostre projecte i aconseguir que tinguin continuïtat en el temps. Creiem fermament que aquests pactes només seran possibles quan totes les parts implicades hagin definit clarament les seves posicions i aspiracions: no hauria tingut cap sentit dissoldre’s en una coalició que, hores d’ara, no se sap ben bé quines són les entitats que la configuren.

En aquest context, creiem que el nostre President s’ha guanyat que reconeguem el seu lideratge. Aquest reconeixement no és incondicional, ni acrític -alguns de nosaltres, quan hem estat en desacord amb ell li hem fet saber- ni tampoc vitalici (per descomptat) però, tal com va quedar referendat per la 3ª Assemblea de Reagrupament, el considerem el líder natural del nostre projecte i la persona mes qualificada per portar-lo a bon port i establir, des d’una posició de fermesa, els vincles més oportuns que ens condueixin a reforçar l’objectiu prioritari que ens uneix a tots: la independència del nostre país.

Carles Serra Pagès; Josep Perera Papiol; Joaquim Llamusí Puche; Manel Pascual Rovirosa; Antoni Marcer i Cusiné;; Agustí Pujadas i Serramona; Carles Gómez Borràs.