Pittura. El pintor de la luz mediterranea

Sorgeixen entre camps i boscos, encabits entre els colors tardorals i els olors murris que ens va deixant el "tempus fugit", que faceciós i enjogassat arruga l'engrogat paisatge.

Fruits de tardor, que engalipen els sentiments primitius de les presències bonhomioses aixoplugades sota l'aiguat anunciat per un tro eixordador.

El sol projecta clapes de llum entre les branques d'un arbre que s'esqueixa obstinadament contra el silenci de la tardor, perquè el vent de la tramontana ha segrestat la piuladissa d'uns ocells que cerquen la sensació de refugi en indrets més càlids.

Un antic Déu silvestre, que donava fruits als nens es desperta cada dia sota la llum grogenca de la tardor, i es passeja encara sobre els colors d'ocres tardorals i un cel lluminós.

Als mercats, l'advocat, el peó caminer, la senyora que viu amb un gat, esperen amb il·lusió comprar els fruits de temporada, codonys, magranes, llimones, fruits de tardor.

A la plaça, un rellotge fa palesa de l'enyorança d'antics estius, i els Sants de l'església vigilen que veïns i forasters cultiven la fe en la profunditat de l'existència.

La tardor és una riuada acolorida d'un nen que surtint de l'escola deixa les seves emprentes sobre les fulles seques, que se les mira com qui mira el centre del món, encuriosit pel brogit d'un crish crash que va quedant enrere sota la sola de les seves sabates.

La tardor és una magrana, uns codonys, uns llimones, que encastades amb orfebre precisió a uns quadres fan olor de cítric.

Els fruits de tardor marquen l'inexorable pass del temps, amagats sota l'ombra d'un arbre que s'ha forjat amb l'energia immemorial de l'aigua.

Aquests fruits de tardor, resplendeixen en una exposició d'art i miren de reüll als enamorats que a cau d'orella es petonejen mots i besos.