La Vilanova que no m’agrada

L’escarabat morrut. La moda del mobiliari rovellat. L’escassetat de carrils bici. Les pel•lícules en castellà del cinema Bosc. La brutícia dels carrers. Les cagarades de gos, especialment les que es troben prop de les escoles. Les pixarades de gos als portals de les cases. El jardí artificial dels jardins Eduard Toldrà. La poca confiança en les llistes d’espera de l’Agrupació de Balls Populars: si els organitzadors asseguren que les tenen i que les compleixen, se’ls ha de creure. La poca activitat de la cartellera del Teatre Principal. Que el director del Teatre Principal, en Jorge Picó, dimiteixi. La música hortera del Carnaval. L’exhibició d’alcoholisme de l’Arribo i, a més, en horari infantil. El desencantat passeig Marítim. El preu d’entrada de la piscina del Parc del Garraf. La prohibició de banys infantils a la piscina petita del Parc del Garraf. La supressió de matrícules d’adults per a la piscina del Josep Coroleu. La incompetència. La lentitud en les gestions. La ignorància de la història de la ciutat. L’hospital que mai no arriba. El campanar de la Geltrú sense rellotge. Que no toquin les campanes de Sant Antoni totes les hores. La poca afluència de participants a la cercavila de Sant Pere: potser es podria pensar a canviar-la i crear-ne una de diferent? Que no llueixi l’estelada al balcó de l’Ajuntament. I que les coses bones de la ciutat es considerin patrimoni d’un únic partit polític.

Trinitat Gilbert, periodista del diari ARA i col•laboradora de Catalunya Ràdio