Sobre les retallades i el govern municipal

I es nota que es propaganda electoral perquè el discurs de defensa dels serveis públics ni se’l creuen ni l’han portat a la pràctica en els darrers anys. El PSC es presenta a aquestes eleccions després de tres legislatures (però amb vint anys amb el mateix candidat) de govern a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes , bona part de les quals han coincidit amb el govern Tripartit a la Generalitat i el PSOE al govern de l’Estat. Fent un cop d’ull a com estava el municipi en serveis dotze anys enrere i a com esta avui, només podem que destacar les passes enrere que s’han fet. Em perdut el Local i el Teatre Municipal, serveis d’urgències al CAP, tenim un hospital en estat crític i sota amenaça de trasllat, han desaparegut o estan en coma els mitjans de comunicació locals, en matèria d’esports seguim amb les mateixes infraestructures de sempre (tot i les eternes promeses) i el transport públic ja fa temps que s’ha vist superat per la realitat, no s’ha desenvolupat cap zona nova del Pla General i continuen estancats projectes com la zona sociosanitària dels Camils, l’autòdrom, el Parc Tecnològic de Can Puig o Mas Solers.

Després d’anys d’alts ingressos provinents de les llicències urbanístiques el govern municipal del PSC, i aquesta darrera legislatura acompanyats per ERC i ICV, ha estat incapaç de fer els deures i preparar el municipi per afrontar els reptes del present i del futur. I no serà perquè no s’ha invertit en la redacció d’informes, projectes i imatges en 3D, perquè en això el PSC ha invertit moltíssim. Els pocs avenços significatius que ha tingut el municipi ha estat a costa de privatitzar serveis i potenciar negocis privats amb els diners de tots els ciutadans. I aquesta realitat es confronta amb el crit, clarament electoral i a més hipòcrita, d’un PSC que a la desesperada busca salvar la poltrona. Un PSC liderat per el Sr.Blanco que en la darrera legislatura no només ha estat alcalde del municipi, sinó que a més ha presidit el consell comarcal des de on ha acceptat anteposar els interessos del partit abans que defensar els interessos del seu municipi. Exemples a cabassos: el trasllat de l’hospital, el desdoblament de la C-15 i el forat del Montgròs, el traçat del tren orbital, etc.

I CiU al seu torn fa un intent de minimitzar tot el que està passant, les retallades que han vingut, venen i vindran. Algú es pregunta si no n’hi ha prou amb que no es fagi l’ampliació del CAP de les Roquetes o de l’IES Alexandre Galí. Doncs possiblement per al govern, envalentint pels resultats electorals del Sr. Mas, encara no n’hi ha prou amb el que s’ha retallat, i el procés a partir del 23 de maig haurà de continuar. També ha intentat culpabilitzar al Tripartit local i nacional de les retallades en serveis públics que esta fent el govern de CiU. Es cert, que en tenen part de culpa, però es ben cert que també forma part del projecte ideològic de CiU primar els serveis privats, les privatitzacions i externalitzacions, l’estalvi a costa de la qualitat de vida dels ciutadans i la reducció de serveis públics.

Perquè no ens enganyem, quan diuen que atrauran empreses ens estan dient que privatitzaran serveis i quan diuen que primaran la qualitat per sobre de la quantitat ens estan dient que posaran fi aquells que creguin que no son importants, o el que es pitjor rendibles. Es a dir, el criteri serà si es negoci o no, no si es necessari. Quan parlem del benestar social, cal ser molt curosos i cal frenar les ànsies de retallar.

En definitiva, pel futur caldrà un govern municipal que sàpiga plantar cara a les retallades que vinguin de la Generalitat i de l’Estat, però no per una rabieta partidista, sinó per una ferma convicció que en els moments de crisi es quan més s’ha d’apostar per la cohesió social, pels serveis públics de qualitat i pels drets bàsics dels ciutadans, perquè ningú es quedi enrere, per la educació i la sanitat, per un model de desenvolupament econòmic viable i sostenible i que fomenti la ocupació. Un govern que practiqui noves formes d’entendre i viure la política lluny del professionalisme, l’amiguisme i el clientelisme. Que no es conformi en el camí de la participació i treballi per la implicació de la ciutadania en la construcció d’una democràcia real.

Per cert, on ni CiU ni el PSC, ni tampoc ICV, ERC i PP han retallat ha estat en la despesa en propaganda electoral. Centenars de banderoles i pancartes a tot color, inserció de publicitat en tots els mitjans de comunicació, enviaments massius, etc. Grans campanyes carregades de Photoshop per intentar explicar la feina que no han fet durant aquests darrers quatre anys, que han costat milers d’euros i que en la especial situació econòmica que vivim i patim hauria de fer caure la cara de vergonya als representats locals d’aquests partits.