Cúpula Caixa Penedès. Justícia o tracte de favor?

Estic molt emprenyat per la sentència dictada pel jutge de l’Audiència Nacional, José Maria Vázquez Honrubia, contra els quatre alts càrrecs de l’antiga Caixa Penedès culpables confessos de posar mà a la caixa en concedir-se 31,6 milions d’euros en plans de pensions i diferents pòlisses, tot plegat tipificat com un delicte d’administració deslleial.

La rebaixa de les penes respon a què el magistrat ha tingut en compte que els quatre han tornat les quantitats fraudulentament cobrades i han reconegut la seva culpabilitat. Tot i això, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled ha mantingut la seva petició de penes de fins a tres anys i mig de presó.

Personalment, sempre he tingut la convicció que la justícia no és igual per a tothom i, amb casos com aquest, cada cop més veig que les meves percepcions són del tot certes. Encara diria que aquesta sensació, visible i comprovada, és compartida per molta gent i està força estesa al carrer. Tot plegat, és un cúmul de circumstàncies que esdevé un còctel explosiu. 

No és just que unes persones denunciades i condemnades, és a dir, descobertes, s’estalviïn el càstig mercès a unes negociacions a l’abast de molt poca gent. Per a mi això no és justícia.

O hem d’admetre que el càstig és el retorn de part dels diners? (Retornen 28,6 milions dels 31,6 cobrats). Home! És mol fort el que està passant amb aquests lladres de coll blanc i corbata. Només mancava la disculpa a l’estil de l’encara monarca després d’haver-se anat de cacera: “Lo siento mucho, no volverá a ocurrir”, i aquí pau i demà glòria.

La cúpula de Caixa Penedès han tingut un tracte preferencial a l’hora de dictar sentència ja que, sense ser jurista, dubto molt que hi hagi un apartat de cap Llei que digui que aquesta pugui ser negociada econòmicament segons la interpretació del jutge.

A ningú li passa per alt que aquesta decisió ha creat jurisprudència, però espero que aquesta manera d’aplicar justícia no s’institucionalitzi, ja que vull pensar que ben aviat seuran al banc dels acusats més banquers i polítics corruptes. Espero...

No vull passar per alt algunes de les nombroses preguntes que circulen ara mateix pel carrer. Tornant uns diners obtinguts de manera il•lícita ja quedes exculpat de tota culpa? No hi ha cap multa ni cap càstig almenys d’exemplaritat davant de la pròpia societat? Els consells d’administració que varen aprovar aquestes pòlisses no tenen res a dir? Els ciutadans ens hem de creure que la quantitat de les pòlisses eren només aquests 31,6 milions d’euros?

Ja sé que la presó no pot rehabilitar aquestes persones, objectiu final de la política penitenciària, però, caram!, almenys una multa o bé fer-los passar vergonya davant de la població posant-los una granota color butà! I que sigui ben visible i amb un cartell a l’esquena que digui que s’han enriquit a costa dels demés i de l’obra social de l’entitat, raó de ser original de les caixes d’estalvi.

Tot això, aquesta actitud sense explicació per a la majoria de mortals, es tradueix políticament amb l’elecció de nous partits com a càstig a unes formacions tradicionals –i qui sap si en declivi definitiu- que ens han controlat des de la restauració de la democràcia i que s’han preocupat molt d’afavorir aquestes castes que, més que polítiques, per a mi, són econòmiques. D’aquí la sentència de Caixa Penedès, clar.