La crisi ens arriba a la patata

Els que sabem les quatre regles bàsiques de l'aritmètica podem entendre que els economistes vulguin fer-nos creure que la crisi provoca un mecanisme de guerra psicològica que fa que tots plegats ens inhibim en el consum. De fet, a la batalla de les Termopiles també hi anaven d'acollonits. Com els d'en Leònides, i, segons continuen dient els entesos, a l'hora de passar pel tub de la recessió consumista aquesta es veuria apaivagada si, de cop i volta, enlloc de comprar menys de tot, ens llencéssim a invertir la tendència amb uns nadals de rauxa i disbauxa.

Aquest argument no s'entén de cap manera, com no sigui per un sobtat canvi en la medicació. Amb sous congelats o abaixats, cosa comprensible si es tractés dels preus dels productes de mercat, pretenen que ens llencem a la piscina?

Per acabar-ho de arrodonir, el publicista Bassat, fent una dissertació retòrica del manual del bon anunciant, ens recordà que, en època de crisi és quan més necessària i útil es torna la publicitat. La teoria no la discuteixo. Jo també ho sóc de publicista. I té raó. Però, vet-ho ací! Un petit detall. Amb què pretén que li paguem la campanya? L'amic Lluís tindria que pensar que el que ens queda per a fotre-hi en el perol i que vagi fent xup-xup, no és brou de gallina, som nosaltres mateixos!

Ja fa temps, em referia en aquestes mateixes pàgines, a unes patates anomenades de la crisi, alhora que els convidava a reservar taula, mentre els hi explicava els nostre nivell de compromís. Es de suposar que si la crisi ens arriba a la patata, ja no ens quedi més remei que pelar-la a casa.