Noves incerteses

Els companys del Periódico de Catalunya varen escollir aquest titular, per la portada de l'edició del 2 de gener d'enguany. En un any acabat d'estrenar parlar de 'noves' té la seva lògica, encara que nou també ho és tot allò amb el que ensopeguem i tornem a ensopegar. Si fem bona la màxima "mala nova, sempre és vera" podem arribar a pensar que aquestes noves, ni són noves ni són bones. Clar que això passaria per poder endevinar el futur i no pas amb la forma que tenim de mesurar el temps i de fer calendaris.

L'únic que sabem de segur és que tots tenim una data a termini i que l'hora d'arribada és incerta. Respon a un cicle metabòlic conegut: néixer, créixer, reproduir i morir. Un cicle fàcilment transportable al món de la noticia. Així és com neixen els rumors. Els rum-rums. El que en periodisme ens fa aixecar el cul de la cadira i sortir com una moto.

L'estat de dubte permanent sobre el què passarà, com feia referència Georges Moustaki en un dels seus èxits, encara que substituís la paraula 'dubte' per 'felicitat'. És pel que seguim caminant amb un aparent estat d'ànim de plena satisfacció, fruit de la ignorància. I com si mai no hi haguérem estat, ens fa arribar, cada matí, a les redaccions dels diferents mitjans amb el pensament de que, malgrat no poder endevinar el que esdevindrà, si que tenim l'obligació de saber què ha passat.

Tot i que el nou any permeti certes llicències d'ordre poètic i filosòfic en els capitulars de portada, tornem a la crua realitat. Tots en tenim de situacions incertes i no precisament noves: mantenir un lloc de treball, crear-ne de nous, cobrar una pensió, poder pagar els subministraments energètics de la llar o que el cabàs del menjar arribi a final de mes. Prioritats a les que, de temps en temps, se'ls hi dedica algun titular. Necessitats que, de no ser-ho, ens aproparien molt més al vers de la cançó de Moustaki: "L'état de bonheur permanent".