Editorial

La complicada relació de Vilanova i el cinema

Una de les imatges de la reobertura del cinema Bosc de 1970, amb les autoritats de l'època a la porta de la Rambla Principal. ACGAF. FONS JORDI MAS

Una de les imatges de la reobertura del cinema Bosc de 1970, amb les autoritats de l'època a la porta de la Rambla Principal. ACGAF. FONS JORDI MAS

El consum de cinema ha augmentat un 4,9% en els darrers cinc anys, segons l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015. Tot i això, les distribuidores i les sales de projeccions passen per una de les èpoques més complicades, no només pel context de crisi, sinó especialment per un canvi en els hàbits del consum de la cultura entre la població.

El futur del cinema Bosc de Vilanova i la Geltrú penja d'un fil. La propietat de l'immoble on s'ubiquen les sales vol vendre's l'edifici, un espai al centre neuràlgic de la ciutat. L'anunci va generar la comprensible alarma entre uns ciutadans que es resisteixen a imaginar-se la rambla Principal de Vilanova sense l'històric cinema Bosc. També s'entén que els ciutadans -usuaris o no del cinema- demanin responsabilitats a l'administració local en aquest afer, encara que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ni pot, ni ha d'assumir la compra d'un edifici per garantir el desenvolupament d'una activitat privada, encara que sigui cultural.

Els temps canvien i els cinemes als centres de les ciutats petites i mitjanes van desapareixent. La pressió del mercat i la viabilitat econòmica del negoci del cinema transforma la fesomia comercial i cultural dels centres urbans: és difícil per a una cinema competir amb les grans cadenes comercials. 

La pèrdua d'audiència ha fet que el del cinema sigui un negoci poc rendible econòmicament, quan no deficitari. La viabilitat econòmica d'aquests negocis es troba habitualment en els centres comercials, com demostren algunes experiències properes. Però aquest tampoc ha estat el cas de Vilanova i la Geltrú, on l'oferta de cinema comercial en un equipament dedicat al lleure no va quallar pràcticament des dels inicis, possiblement, per la falta d'una oferta comercial que complementés la d'oci i restauració i configurés un paquet prou atractiu per al consumidor. Si finalment, com sembla, l'adéu al cinema Bosc és definitiu, confiem al menys que la nova etapa anunciada al complex Vila Lauren es vesteixi d'un projecte sòlid.

Amb aquest nou panorama cultural, l'administració pública ha de donar suport al cinema anomenat d'autor, fora dels circuits comecials, oferint equipaments propis, com el Teatre Principal, per garantir una programació estable que no oferiran altres sales.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar