Vegueria virtual?

Segurament la vegueria deu estar al cor i al cap de molts penedesencs (no està comprovat) però, com la república deu estar al cor de molts catalans i catalanes  com deia el President Puigdemont, però res de tangible finalment.

El trajecte, fins arribar a la vegueria ha estat relativament llarg, primer hi havia molts dubtes sobre la seva conveniència, fins i tot en la Llei de Vegueries inicialment no estava prevista la constitució de la del Penedès. L’Institut d’Estudis Penedesencs i després La Plataforma Pro-vegueria van encapçalar la defensa d’un relat que va ser assumit per bona part dels partits polítics que a través dels seus ajuntaments van aprovar les mocions a favor de la modificació de la Llei que permetés que el Penedès es convertís en Vegueria. Altra cosa es veure si a nivell popular l’assumpció de l’estatut de Vegueria del Penedès va aixecar alguna atenció, més aviat no gaire, poques manifestacions d’entusiasme es van veure després de la seva constitució al DOGC.

Però la Vegueria ja és aquí. Visca la Vegueria!! I que sigui  per bé i per molts anys . 

Primer va ser l’Àmbit de Planificació per arribar finalment a l’aprovació de la Vegueria a través de la Llei 2/2017, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 30/2010, de vegueries, per a crear la vegueria del Penedès en la que es manifesta que :

Preàmbul

La divisió territorial de Catalunya no només ha de respondre als àmbits territorials geogràfics naturals i històrics, sinó també als àmbits de sentiment de pertinença de la població configurats al llarg del pas del temps.

El Penedès és una comarca geogràfica natural amb segles d’història, d’acord amb el que han remarcat els estudis geogràfics, i la població actual ho sent així. Per això, des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia i la Llei de vegueries, diversos moviments socials reivindiquen la creació de la vegueria del Penedès.

La present norma consolida el reconeixement de la realitat i la singularitat territorial del Penedès, que es va iniciar amb l’aprovació de la Llei 23/2010, del 22 de juliol, que modifica la Llei 1/1995 i la Llei 23/1983 per a fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès.

I acaba dient:

Com a reconeixement definitiu de la singularitat geogràfica, històrica i econòmica del Penedès, aquesta llei crea la demarcació veguerial del Penedès com a expressió de la voluntat popular majoritàriament manifestada.

Palau del Parlament, 8 de febrer de 2017

Ho signen, la secretària quarta, Ramona Barrufet i Santacana; la presidenta, Carme Forcadell i Lluís

Val ja la tenim.

Després ha passat el que ha passat, va començar la fase més aguda del procés, amb tot el seguit de lleis, amb referèndum, amb garrotades incloses  com a regal del Gobierno de España, amb l’aplicació del 155, amb la repressió posterior, amb al dissolució del Parlament i amb unes eleccions que si bé tothom deia que eren il·legítimes -i alguns fins i tot il·legals- tothom hi va anar i a guanyar. Ara sembla que estem enrocats amb el debat per si es constitueix d’una vegada un govern i que funcioni. Vaja, no van ser bons temps per esdevenir Vegueria. No van ser bons moments per obtenir la personalitat política i jurídica, l’administrativa encara no ha arribat i diguem-ho clar, tampoc se l’espera aviat.

L’aprovació del Penedès va portar alguns canvis significatius en la posició. El PSC que històricament hi havia estat en contra muta la seva posició, vota a favor i diuen que sempre ho havien dit..... i, per altra banda, el PP que almenys en el territori sempre s’hi havia mostrat a favor, no es posa la costat de la constitució de la vegueria.

Però també diguem-ho clar des de l’any 2010 en que es va aprovar la llei poca cosa s’ha fet si veiem el mateix article dos de llei que creava les vegueries i que en fixa la naturalesa de les mateixes.

1. La vegueria és un ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l’agrupació de municipis,constitueix l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local.

2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria

3. La Generalitat adopta la divisió en vegueries per a l’organització territorial dels seus serveis. Les demarcacions veguerials determinen l’àmbit de divisió territorial

Les diputacions no han traspassat les competències i continuen fent la seva feina sense cap horitzó de traspassar a les vegueries ni els recursos ni els programes d’actuació i la Generalitat tampoc ha estructurat de manera pràctica i eficient la seva descentralització..

Hi ha la llei però no hi  ha cap desenvolupament real de la mateixa. Falta de voluntat? Falta d’oportunitat? Dany col·lateral del Monotema?

Ara encara no hi ha govern i tampoc sabem si el full de ruta d’un hipotètic govern es plantejarà de debò el desenvolupament i posada en marxa de les vegueries.

Ara per ara però no hi ha res definit.

Però potser que des del territori es podrien anar avançant propostes i fer passos per concretar propostes. Si la república que tenim al cap i al cor farà un Consell, tambe a la nostra vegueria hi podria haver la iniciativa de crear un consell entre els alcaldes i els presidents dels Consells Comarcals que comences a posar les bases del que podria ser a la pràctica la vegueria del Penedès.

Com a mínim aquest consell (decidit capital, seu, himne i bandera i escut)  podria avançar feina, fer propostes i coordinar futures polítiques per una banda i per altra banda també el Consell podria exercir pressió al nou govern que acabi sorgint perquè d’una vegada activi la llei que, aprovada el 2010, dorm, avui encara, en el somni dels justos. I sembla que en el primer document del futur govern no en parla gaire.

Aprofitar l’empenta d’anys de reivindicació també caldria que ajudés a fer efectiva ja l’estructura de la vegueria.

Del món virtual no en viurem.