Ensenyament

Fortnite. El soroll de la primavera

Jordi Larregola 22-05-2018 17:56 Lectures 1625
Fortnite. Eix

Fortnite. Eix

-És una pena, una llàstima, tan joves! Tot el dia enganxats al videojoc de moda!

-Jo, a la seva edat ja escrivia sonets!

-Jo estava llegint El Quixot per tercera vegada!

-Ja veus! I aquests seran els que ens pagaran les pensions! Ho tenim ben magre!

Els adolescents, quan ens senten escandalitzar-nos per foteses, ens desconnecten a velocitat de gamer. Toquen la tecla quadrada del seu comandament cerebral i desapareixem del seu horitzó. I fan bé. La cançoneta del “jo a la teva edat…” està molt tronada, ningú amb dos dits de front pot creure-se-la.

Abans era diferent? Per descomptat. Els alumnes dels anys vint i trenta s’escapaven de l’escola per córrer en bicicleta, competir en algun “sport” o cridar “olé” a la Monumental o a las Arenas. Els seus pares, burgesos o proletaris tant hi fa, pensaven que era la fi de la civilització. Creien que amb aquella colla de ganduls el món col·lapsaria, però, mentrestant, els responsables i madurs prohoms organitzaven una guerra mundial i n’aniquilaven a l’engròs. Cap a l’any 36, joves de tot el món van venir al nostre país a combatre contra el feixisme. Idealistes. Els seus governs adults i prudents, per un tractat anomenat hipòcritament de “no-intervenció”, els van obligar a tornar a casa. Anys més tard, la “no-intervenció” es va fer insostenible i el feixisme es va haver de combatre altre cop per joves en fronts de batalla. L’edat adulta ordenà genocidis, bombardejos sobre ciutats i el llançament  de les primeres armes nuclears. Tot molt més pràctic, racional i responsable. Els joves de mitjans de segle es perdien en la música –terrible la música d’Elvis, els Beatles o els Rolling-  i en revolucions ensucrades com la del maig del 68. Després es va perdre una generació sencera per culpa de la tele, la qual els abduïa sense remei. Podríem trobar exemples per a cada època de la història per propera o llunyana que la triéssim. Probablement els paleolítics madurs criticaven obertament els joves graffiters que pintaven bisons als sostres sense cap respecte. El món s’acabarà! No faran res de profit!

I sempre, sempre, sempre, amb una constància maquinal i perversa, són els adults els qui efectivament estan perpetrant les atrocitats o els actes irresponsables que retreuen als joves. Són els adults que es preocupen per un videojoc els qui paguen a un govern dubtosament democràtic per retenir refugiats a la frontera d’Europa. Són els adults els qui obstaculitzen la fugida pel mar Mediterrani, són els adults els qui comercien pornogràficament amb els aliments o les medicines, els qui aixequen murs, els qui declaren guerres… Segueixo? Potser per tot això hem acabat perdent el criteri moral –què antiquat que sona- i, clar, sense criteri moral, ens pensem que els joves reaccionaran com ratolins de laboratori i si juguen a matar, acabaran matant. “És un joc, idiota!” La diferència entre jugar i fer en la realitat és, entre altres coses, de caràcter moral.

Pols de guix

Jordi Larrégola

Jordi Larrégola

El món vist amb ulleres de mestre

http://polsdeguix.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No