Les 9 de Vilanova som tot Vilanova

Són les dotze del vespre i ja hauria de ser al llit. Miro el Twitter i cada dia em crida l’atenció el mateix: #9DeVilanova #Absolució, #9DeVilanova #Absolució, #9DeVilanova #Absolució...

Les veig de festa i menjant a casa, rient, xerrant, discutint, curulles de vitalitat. Joves, plenes de força, d’honestedat i de generositat, estimant la terra i la gent. Viuen com la majoria de nosaltres, forçades, en un Estat que no és el nostre, sota un sistema arnat i corromput fins a la medul·la.

Malgrat tot, les flors segueixen creixent, com les 9 de Vilanova, enmig d’espines, cucs i rates que els ho volen impedir. Com aquest sistema polític, econòmic i judicial que castiga la diferència i que prohibeix la paraula.

Tot d’una, el colonitzador envaeix Vilanova i, en acabar l’acte, com a amo de l’Estat, decideix trencar les normes de protocol i anar-se’n amb el seu cotxe blindat, entremig de la gent que el vol fora de la nostra ciutat, del nostre Pòsit de Pescadors. I, d’entre tots, espines, cucs i rates n’escullen nou, les 9 de Vilanova.

Però l’agressor ha estat l’Estat, i totes les vilanovines ho sabem, perquè érem allà i ho vàrem presenciar. I, tot i així, espines, cucs i rates, plegats, les acusen i les volen tancades.

M’adormo, somniant en la seva innocència, que són lliures i que resten amb les seves famílies i amigues. I l’endemà, a les dotze del vespre, quan ja hauria de ser al llit, torno a mirar el Twitter i em crida l’atenció el mateix: #9DeVilanova #Absolució, #9DeVilanova #Absolució, #9DeVilanova #Absolució...

I el 22 de juny ho cridaré i ho cridarem ben fort, fins que la veu sigui un eco que se senti arreu, perquè les 9 de Vilanova som tot Vilanova i ens volem a totes a casa.