Aviat Delegat?

Sembla que això de la Vegueria encara que amb la lentitud pròpia de l’administració va fent xup-xup. En el “mundillo” polític es comenta que ben aviat s’anomenarà el Delegat Territorial de la Generalitat al Penedès. També es rumoreja –diuen, diuen, diuen- que aquest càrrec recaurà amb algú/na del  PDeCat que li ha tocat en la distribució que s’han fet amb ERC dels càrrecs institucionals. Bé, això, a priori, és el de menys, el que cal és que hi hagi delegat i que cada conselleria també anomeni els seus propis delegats que ben  segur que faran més feina pràctica i propera que no pas el mateix delegat quina funció sembla més representativa...

Bé, això serà un primer pas però no ha de ser ni l’únic i creiem, i a més ens sembla, que aquest no és ni el principal ni el més important.

En el desplegament de les delegacions del Govern, quan estigui acabada, s’haurà complert una primera part del que hauria de ser la vegueria. Aquell que en la mateix Llei de Vegueries i en l’article 90 de l’Estatut defineix la vegueria com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern dels temes supramunicipals i per tant amb clares competències i de la condició de govern local, amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. A la vegada, la vegueria també es configura com la divisió per a l’organització territorial dels serveis de la Generalitat, que ha d’adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

Ja tindrem la descentralització dels serveis de la Generalitat i ja abans de fer-se han sorgit mil demandes, propostes i posicions fruit de reflexions algunes profundes i altres més basades en l’oportunisme, però vaja tot val a l’hora de fer propostes sobre el paper, després ja es garbellarà i quedarà el que calgui.

Però on, al nostre modest entendre, no hi ha cap novetat en la Vegueria és en l’assumpció de la tasca supramunicipal i de competències que avui tenen les diputacions, i aquestes són les més importants perquè la decisió és més propera i que poden influir en les polítiques i els recursos econòmics locals. I d’aquesta funció veguerial el més calent és a l’aigüera. Primer perquè ningú no  ha volgut complir el primer acord que va prendre les Diputacions després de les eleccions municipals de l‘any 79 que era dissoldre’s. I per altra banda perquè el marc constitucional avui pot esdevenir -un altre- inconvenient al desenvolupament de la Vegueria, almenys en aquelles Vegueries que abasten més d’un circumscripció territorial provincial, a no ser, clar, que essent ja una República, ens ho saltem i tirem pel dret... 

Per tant estem encara lluny de tenir un autèntic procés veguerial, estem en la fase de descentralització i no de la creació de les estructures de poder local que són el més necessari per tal de poder actuar des de la proximitat reals i no  quedar-se en un augment de les estructures administratives sense massa “feina real”

El contingut real, el polític i l’administratiu que tindrà una vegueria és el que cal conèixer, tant el seu aspecte descentralitzador com el de creació política, per veure si els objectius ajuden a l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania és més possible en un àmbit com el Penedès que no tal i com estem ara.

Els que creiem que pot ser així i que serà així cal que esmercem esforços, no sols en donar raons, sinó també en l’exigència perquè les administracions i sobretot el Govern avanci en possibilitar que no només ens quedem en la descentralització dels seus serveis sinó que s’implementi la funció de Vegueria com administració local assumint competències de les diputacions i aplicant-les al territori. A priori, sembla que la proximitat té una major capacitat de resolució, però les administracions –totes- són extremadament geloses de les seves competències, per tant proximitat sense recursos ni competències o recursos i competències sense proximitat és un parany de frustracions i de possibles fracassos polítics. Coneguem primer continguts i veient com s’implementaran en el territori veurem les condicions en que es pot aplicar la Vegueria.

Els territoris són un conjunt de referents diversos que ens ajuden a pensar en  com en un espai de múltiples activitats, sentiments i vivències de tot tipus, referències que no son són ni millors ni pitjors que la d’altres territoris, són, segurament, diferents i el territori crea també manera de ser i, per tant, d’interpretar en bona mesura el món. Dotar de contingut polític, social i administratiu aquest idea de territori és el que pot donar una realitat política amb sentit modern i avançat. De referent, -si és vol identitat- a territori estructurat administrativament i políticament hi ha un pas, que si es dóna, cal donar-lo amb convenciment, sabent que podem fer, com ho podem fer, quan ho podem fer i quant tenim per fer-ho i si fer-lo, el pas, és una manera de millorar  les condicions de vida, de cohesionar el territori, i també socialment el País. Tenim l’oportunitat de crear de bell nou una entitat política cal fer-ho bé perquè la ciutadania se la senti seva.

Sembla que aviat hi haurà delegat de la Generalitat, després deuran venir els delegats de les conselleries, haurem fet un petit tram de camí cap a la constitució de la vegueria, però queda la part més significativa. La creació dels òrgans de govern, que sorgeixen d’un mandat electoral, el traspàs de competències de les diputacions i es vulgui o no el debat sobre la capital. Aquella ciutat que vulgui liderar no només l’acció polítics sinó la polarització d’una divisió territorial de nova construcció que s’acosti realment a la ciutadania i ajudi a cohesionar un territori i un país.

S’anuncien jornades de debat i reflexió política, la sortida de documents pel debat en matèria de cultura ... tot serà benvingut si ajuden a apropar la Vegueria a la població i no només al seus dirigents i encara.