Masclisme

El patriarcat no té ideologia ni color

Una feminista pot ser, i el més probable és que sigui, d’esquerres. Però una persona d’esquerres no té perquè ser feminista i molt sovint no ho és

Dra. Isabel Pérez/ M. Pau Munuera 26-08-2018 10:27 Lectures 2579
Masclisme. EIX

Masclisme. EIX

És així, durant anys el feminisme aspirava a que les polítiques d’esquerra, fossin l’esperança de les dones, les que  rescatarien la nostre història i restituirien els nostres drets i llibertats. Que el fet d’ésser dona no  suposaria un desavantatge.

Davant la crua realitat, ja fa molts anys que hem abandonat aquesta idea. Una feminista pot ser, i el més probable és que sigui, d’esquerres. Però una persona d’esquerres no té perquè ser feminista i molt sovint no ho és.

Pot ser una persona compromesa, lluitadora, solidària i alhora profundament masclista. El que no deixa de ser incoherent i contradictori, però de la mateixa manera que els iguals entre pares del feudalisme, on hi el rei era un senyor feudal més i hi havia un reconeixement d’iguals amb la resta de senyors feudals o noblesa, aquí aquesta solidaritat queda limitada als homes, a l’estil de Rousseau, que demanava una democràcia radical directa però només entre els homes. Les dones continuem sent “l’altra”, aquella que encara no ha aconseguit la completa humanitat als seus ulls “il·lustrats”, tot i que aquests il·lustrats es vesteixin amb una patena d’igualitarisme.

El que passa és que totes aquestes virtuts serveixen de careta i en nom de la militància d’esquerres, es justifiquen  des d’acudits, silencis i consentiments, fins a qualsevol violència física i/o psíquica, menyspreu o infravaloració cap a les dones perquè amb el seu sexisme de currículum ocult (de vegades no tant ocult), i que inclou la peregrina idea de què sent d’esquerres el feminisme va inclòs, i/o que amb la revolució de classe automàticament ja hi haurà igualtat de gèneres, però la realitat és que aquest tema es considera un apèndix de la política, perquè hi ha altres temes més importants, normalment els que pertoca als homes. És a dir, reprodueixen el sexisme pretenent fer el contrari, doncs ara ja el feminisme s’ha posat de moda i fins i tot els partits més recalcitrants es diuen feministes, per la qual cosa tots tenen un apartat “feminista” en els seus programes , així penjant, marginal, com a l’extraradi.

A nivell mundial la situació és esfereïdora, però també a nivell local. El patriarcat campa i predomina a tots els àmbits de la nostre societat. Cal fer molta feina, cal no  callar més, en nom de cap ideologia, de cap lligam polític, militant, familiar o fins i tot afectiu. Tanmateix, es continua promovent els homes i la seva agenda per sobre de la de les dones, es continuen donant casos d’abusos i assetjaments sexuals, que s’amaguen i fins i tot es justifiquen i es continua culpabilitzant les víctimes, tot i que en alguns casos es conegui la tendència de depredador sexual del perpetrador, o bé es culpabilitza o ridiculitza a la que defensa a la víctima o s’atreveix a denunciar que això està passant, arribant a sentir paraules que haurien de ser tant insòlites a l’esquerra com “és que aquesta és massa radical”.

El patriarcat és intemporal, multipolític, intersexual, intergeneracional, transversal i mundial. El pitjor és ignorar que el tenim tant interioritzat que justifiquem el que no es justificable, també perquè és més fàcil que enfrontar-se a la bèstia, el que es combina perfectament amb el patriarcat en la quantitat de postures que dissimulen, obvien, neguen i miniminitzen les agressions contribuint a mantenir aquest sistema patriarcal injust.

El cas és que el feminisme hauria de tenir un paper més actiu en desenmascarar elements i elementes, còmplices d’aquest patriarcat que corrompeix totes les rel.lacions, ideologies i accions. Un home o dona que és molt solidari menys quan es tracta de sexisme o abús sexual a una dona, és el mateix que un treballador molt solidari amb altres treballadors, però només si són blancs i en el seu territori nacional, però no si són d’altres ètnies o els seus drets són garantits per l’explotació brutal imperialista d’altres territoris.

Nosaltres declarem que: denunciarem públicament qualsevol fet masclista individual o global, doncs per a nosaltres qualsevol postura política, del caire que sigui, per més beneficiosa que resulti socialment, si alhora va acompanyada d’actituds de menyspreu, agressió o abús cap a les dones, anul.la qualsevol altre significat d’ acció “solidària", per dir-ho d'alguna manera.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No