Política

El relator

Francesc Murgadas 10-02-2019 18:41 Lectures 636
L'excomissari José Manuel Villarejo. Eix

L'excomissari José Manuel Villarejo. Eix

Sembla que alguna cosa es mou en aquesta mena de “diàleg impossible” entre Madrid i Barcelona, entre Espanya i Catalunya. I dic sembla perquè, que es vegi com un gran avenç de cara al desitjable clima de distensió, el fet que les parts acordin llogar algú que reculli i certifiqui el que es diu en aquestes converses, pot ser interpretat fins i tot com una broma de mal gust.

Més que res perquè, com en qualsevol reunió oficial i seriosa, imagino que seguirà en vigor el principi de “luz y taquígrafos”. Que hi haurà algú que prendrà notes i que entre reunió i reunió prepararà una acta per ser aprovada en la següent trobada.

La meva reflexió d’avui, però, no està tant pel què com pel com. En ple segle XXI, amb unes tecnologies que ho permeten tot, sembla un pèl absurd que algú hagi de escoltar, anotar i fins i tot interpretar el punt crucial d’aquesta reflexió. El que es diu al voltant d’una taula de negociació. O de diàleg o del que més s’ajusti a l’idea que teniu d’aquestes converses. Perquè, en el fons, a aquest “relator” li estan conferint el paper d’intèrpret de les voluntats dels negociadors. O és que totes les altres funcions “mecàniques” que puguem assignar-li no les podria fer un senzill magnetòfon? Mai he acabat d’entendre, si no és pel vell principi d’inèrcia, què fan a les Corts de Madrid aquells funcionaris que, amb una màquina d’escriure una mica peculiar, prenen nota literal del que ses senyories van dient des del faristol. Sobretot perquè, al davant del que parla, sempre hi ha un micròfon que, suposadament, recull tot el que aquell diu en veu alta. Que potser només ho fa per amplificar-li la veu i que així el sentin des de tot l’hemicicle? Doncs, si és així, potser ja seria hora que algú pensés en enregistrar-ho i guardar-ho, amb tanta o més fidelitat que els soferts funcionaris.

Al meu entendre, hi ha una explicació de tot plegat. Del manteniment d’aquests procediments que jo considero obsolets. Una explicació que no m’agrada gens i que, per mi, la tria de la paraula “relator” descobreix. Perquè, a veure, no seria més ajustat anomenar-lo notari, fedatari o garant si aquest “relator” ha de ser testimoni mut de les converses que es facin?. Però molt em temo que d’ell s’espera que, pel mateix preu, certifiqui que el que s’explica a posteriori és el que realment es va dir a la reunió. Dit en altres paraules, que al marge de donar per bones les informacions, les interpreti i, per tant, avali les intencions de qui les va dir. Una cosa que la habitual transcripció escrita no podrà mai garantir. Quan jo dic “traïdor” en una conversa o en una reunió, la transcripció no pot explicitar si ho he dit enfadat i acusant al meu interlocutor o si ho he dit fent broma i rient. La transcripció enregistrada, per contra, pot donar algunes pistes a partir del to de veu i altres paràmetres.

Per això, penso, als manipuladors poderosos els interessa mantenir la “certificació” a nivell escrit. Per poder, quan convingui, tirar d’interpretacions interessades. Però, també per això, als manats amb poc poder els interessa incorporar un “relator”. Per evitar que la part contrària pugui dur l’aigua al seu molí aprofitant els seus recursos dialèctics o el seu poder.

Això té la seva lògica quan es parla d’una disputa entre privats. Però, en el cas que ens ocupa, la causa, tot i dirimir-se al voltant d’una taula amb un nombre limitat de negociadors, afecta a un col·lectiu molt més ampli. La ciutadania. I aquesta té dret a que li deixin formar-se la seva pròpia opinió. Sense interpretacions interessades d’un o altre costat. O potser el nostre estimat Tribunal Suprem no acaba d’afirmar que la retransmissió en directe i per televisió del judici del 1-O és la millor garantia d’una informació veraç i íntegra?

Doncs, si és així, la solució és clara. I barata. Que substitueixin el possible “relator”, vingut des de qui sap on amb dietes pagades, pel ex-comissari Villarejo. Ell sabrà com enregistrar les converses de la negociació i, a més, ho podrà fer de franc. Amb l’equip sofisticat que tan bé ha sabut fer funcionar aquests darrers anys i a compte de la pena que està complint.

Aleshores, un cop publicats els enregistraments, qualsevol ciutadà -jo el primer- podrà fer-se la seva opinió sense que li hagin de dictar des de la sexta, el FAQS, la cadena dels bisbes, el carrer Gènova, la plaça de Sant Jaume o el palau de la Moncloa.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Imatge d'arxiu d'una espardenya de festa major

FESTES MAJORS. Dels balls i entremesos típics de les nostres festes majors, quin és el teu favorit?

Bastons
Pastorets
Cintes
Diables
Gegants
Capgrossos
Panderos
Gitanes
Valencians
Dracs (i similars)
Moixiganga
Falcons
Altres