Literatura

Digue’m qui sóc

Frederic Llopart 25-10-2019 13:27 Lectures 460
Coberta de 'Digue’m qui sóc' de Júlia Navarro. Eix

Coberta de 'Digue’m qui sóc' de Júlia Navarro. Eix

Extensíssima novel·la, més d’un miler de pàgines, que transcórrer al llarg d’una setantena d’anys i que històricament va des del prolegòmens de la instauració de la República espanyola fins la caiguda del mur de Berlín i la seva acció s’ubica en un llarg i ample periple al voltant de les principals capitals del món i territoris que van ser protagonistes dels principals esdeveniments. És una novel·la on l’acció, l‘aventura, els valors, la passió, l’amor, els ideals són presents en cada una de les seves planes fins a conformar una gran història ben tramada i ben explicada.

Aquesta qualitat literària i narrativa fruit d’un excel·lent treball de documentació i d’un esforç de fer atractiva la explicació no és aliena a la personalitat de l’autora que s’ha convertit en un autora que en els darrers anys ja ha aconseguit diversos èxits de crítica i de vendes dels seus llibres. Julia Navarro és periodista de professió i l‘ha exercida en diversos mitjans escrits així com a la ràdio i a la televisió. Ha escrit diversos llibres d’actualitat política que narren la transició democràtica i també sobre els diversos presidents del govern de la democràcia. Però l’èxit li va arribar a partir de la seva primera obra de ficció, la novel·la  “La germandat del sant Sudari” que va tenir una acollida inesperada tant a Espanya com a la resta del món. Les dues obres següents van seguir amb l’èxit de vendes i també amb una bona acollida per la crítica especialitzada, La Bíblia de fang i La sang dels innocents van arribar als tres milions de llibres venuts i s’han publicat en prop de 30 països diferents. Ha estat guardonada amb diversos premis entre els més destacats tenim:

Premi Qué leer a l’any 2004 per la millor novel·la espanyola, VIII premi Crisol dels lectors, Premi Ciutat de Cartagena, Premi Ploma de Plata de la fira del llibre de Bilbao. Premi Protagonistes de Literatura i premi Mas que Música dels llibres 2006. En definitiva un palmarès envejable sobretot perquè creiem que encara té molta corda i noves històries a explicar.

L’argument de la novel·la Digue’m qui sóc podria semblar senzill, un periodista sense feina fixa i amb dubtes existencials rep l’encàrrec primer d’una tieta seva i després d’una part de la família oblidada i ignorada de resseguir la història de la seva besàvia que va ser una dona que en un moment determinat va deixar-ho tot inclús un fill per seguir a una persona estimada. Aquest guió que sembla com hem dit senzill va complicant-se a mesura que el periodista es va capbussant en la vida de la seva besàvia. Aquest recerca el portarà a moltes ciutats d’Europa i de Sud-Amèrica resseguint una vida carregada d’aventures i d’un vida intensa i protagonista d’un seguit d’esdeveniments vinculats a la història d’Europa dels darrers setanta anys. Amèlia la protagonista de la història està vinculada a quatre homes pels que sent en major o menor grau afecte i amor, viu amb cada un d’ells una part important de la seva existència, des de la batalla per mantenir la república i la maternitat fins l’ensorrament del mur de Berlín, passant per una època de fervor revolucionari comunista i per el combat de resistència contra l’horror nazi amb conseqüències que marcaran la seva vida. 

El seguiment de la vida que ha de fer el periodista és un autèntic laberint pel qual el condueixen diverses persones que d’alguna manera han tingut relació de coneixença directa o per memòries de les accions de la seva besàvia. La novel·la va narrant fets cabdals de la història moderna d’Europa i en l’epicentre d’elles s’hi troba la protagonista, l’Amèlia, que es veu vinculada a personatges reals que juguen un paper important en la definició de la història i de la relació que hi va tenir amb conseqüències personals i vitals que van marcar de manera nítida la trajectòria d’aquesta peculiar i extraordinària dona.

En la novel·la crec que s’hi mouen entre altres valors i testimonis tres aspectes rellevants, per una banda donar el valor que es mereixen les dones al llarg de la història. De com prenen un protagonisme masses vegades ignorat. Amèlia representa el prototipus de dona, emprenedora, valenta, decidida que es fa càrrec de situacions difícils i en surt gairebé sempre airosa però amb enormes costos personals. En segon lloc és, crec una homenatge, a tantes i tantes persones anònimes que han ajudat a escriure la història de l’Europa del segle XX, anonimat que no està ni molt menys exempt de valentia i coratge per protagonitzar sense passar a al història ni esperar cap mena de reconeixement pòstum de fets que poden haver ajudat a canviar-la i en tercer lloc és un magnífic exponent d’una obra literària que conjuga els fets i els personatges reals amb la ficció més desbordada d’una autora que ens planteja la història contemporània com una successió de fets lligats entre sí i amb i amb forta influència dels components ideològics però també de les més gran i, també, de  més baixes ambicions i passions humanes.

La novel·la és també l’anàlisi de l’evolució dels personatges principals que tenen característiques força diferents des del revolucionari que ho sacrifica tot a la causa, a l’estranya lleialtat d’una determinada aristocràcia als seus juraments. Les lluites entre els convencionalismes socials i la batalla per eixamplar les llibertats personals i la consecució de la igualtat entre les persones.

Com hem dit és una novel·la extensa, llarga però el fil conductor té la suficient capacitat d’atracció com perquè la seva lectura flueixi amb lleugeresa i la mateixa trama atrapa des del seu inici.

Del tot recomanable per passar una bona estona de lectura amb un notable nivell de qualitat literària.

Digue’m qui sóc
Júlia Navarro
Editorial Rosa del Vents
Juliol 2010

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres