Literatura

Voluntat

Frederic Llopart 14-12-2019 12:06 Lectures 400
Coberta de 'Voluntat' de Jeroen Olyslaegers. Eix

Coberta de 'Voluntat' de Jeroen Olyslaegers. Eix

Voluntat és la tercera novel·la que publica Jeroen Olyslaegers, en aquest cas s’endinsa en el món convuls i pertorbador de la guerra mundial a Bèlgica i l’actuació de molts ciutadans que per indiferència o per convicció van col·laborar amb els invasors alemanys. En temps convulsos les reaccions humanes són impredictibles. Les circumstàncies, les idees les accions poden anar des de la indiferència còmplice o l’ambigüitat moral fins a adscriure’s amb entusiasme a una tasca per més inhumana que pugui semblar i que ben segur que en una època de tranquil·litat mai la faries.

El mateix protagonista davant la bogeria de dolor i horror en que està immers fa la reflexió: “Tu penses que tothom fa servir el cap, però et diré una cosa amic: són temps que et posen un mirall al davant, temps en que tothom demostra qui és.”

Jeroen Olyslaegers. És nascut a Mortsel, Bèlgica, 1967. Dramaturg i novel·lista d’expressió neerlandesa, entre les seves obres destaquen Wij (2009) i Winst (2012). L’any 2014 va merèixer l’Arkprijs van het Vrije Woord a la seva obra i el seu compromís social en defensa de la llibertat d’expressió, i l’Edmond Hustinx a la seva obra dramàtica. Voluntat ha representat la seva consagració definitiva. Traduït a les principals llengües europees, ha estat guardonat amb els premis de crítica i públic més importants del seu país. El llibre, publicat ara en català per l’editorial Amsterdam, ha merescut els premis equivalents al Nacional de Literatura i de Cultura; també el Llibreter. Traduït a mitja dotzena de llengües. 

La base que fonamenta el llibre és l’anàlisi, raons causes i conseqüències del paper que va tenir Bèlgica en la col·laboració  l’extermini del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial per part de les autoritats alemanyes militars i policials que van actuar a Bèlgica que va ser envaïda durant el conflicte. Però no només van ser els alemanys els que van participar en el genocidi hi va haver belgues que hi van participar alguns entusiàsticament i altres des de d’un indiferència i ambigüitat. Aquesta exploració dels fets i de l’actitud de les persones ho fa a través de la veu en primera persona de Wilfried Wils jove policia belga que té les seves primeres experiències com a guardià de l’ordre en aquest període peculiar i dramàtic de la història de Bèlgica i Europa. Wilfried Wils va entrellaçant els records amb la situació que viu en el moment de fer la narració, Wils és ara ja un policia retirat que hagués volgut ser un gran poeta i que mentre buscava, la musa, la inspiració pel seus versos, tenia enormes dubtes i contradiccions de com podia  afrontar la situació que vivia el país sense excessius danys col·laterals personals. Wils ha de triar entre l’antisemitisme i perseguir els jueus alguns del quals fins ara havien conviscut amb ell i coneixia i apuntar-se a les tesis antisemites del seu tutor i professor aquí anomena el Barbarrabiós. O això o intentar posar a resguard i salvar la vida de molts jueus perseguits. Opció que ha triat el seu amic, company de la policia i cunyat Lode Wils jugant amb l’ambigüitat a vegades calculada a vegades intuïda com elements de supervivència. Però l’ambigüitat masses vegades ajudava als perseguidors del jueus perquè ambigüitat en masses ocasions era el deixar fer, el mirar cap una altre banda amb conseqüències fatals pels perseguits.

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat Anvers viu sota la tutela i repressió de l’exèrcit alemany i tot es modifica, l’assetjament, la violència contra la comunitat jueva i entre els col·laboracionistes i els resistents i la desconfiança entre els membres de la comunitat que fins aquells moments convivien amb normalitat són factors que fan de la ciutat un espai carregat de perills i paranys diversos. A Wilfried Wils li toca viure aquest moments, acabats els estudis i per evitar marxar a Alemanya a treballar entra a la policia i això el permet sobreviure però amb un equilibri difícil i a vegades còmplice de la repressió, però aquesta complicitat li permet resoldre situacions i ajudar a altra gent. Wils té pretensions poètiques i en mig del desastre de la guerra es permet espais íntims per fer els versos. Es mou en el terreny de l’ambigüitat moral i pren una situació de poc compromís jugant a una banda i a l’altra fet que li comporta evident perill però també la seguretat de que sempre hi haurà a algun bàndols que responguin per ell. Wils adopta el paper d’escoltar, mantenir-se al marge de les accions repressives tant com pugui i de tant en tant moure fitxa a cada banda per poder mantenir l’ambigüitat que desprès, anys més tard i li portaran remordiments de consciència a mesura que va narrant els fets que va viure i que amb el pas del temps potser creu que hauria d’haver agafat un compromís més rellevant amb la lluita per la llibertat i la justícia.

Voluntat explica, narra  la història del Wils que ja hem dit que juga amb dues cartes, per una banda no vol els alemanys que ocupen el seu país però tampoc s’hi oposa frontalment, es mostra ambigu i a voltes amb una certa indiferència, és el seu posicionament com va ser el de molta gent. Van acceptar una adaptació a la violència i a la repressió mentre no anés contra ells. El mateix autor ja explica que això va passar en altres temps recorda que eren: “temps d'ambigüitat i menyspreu” però que aquesta circumstància “no difereix d'uns altres temps, la qual cosa significa que no és passat. O que el passat segueix entre nosaltres”

Jeroen Olyslaegers tracta el tema sense embuts i sense benevolència quan es tracta de posar en evidència el que va fer la majoria de la comunitat de Bèlgica davant l’horror de la persecució dels jueus.

Novel·la carregada de tragèdia però en que també hi trobem espais per un certs tocs d’humor i fins i tot d’un prudent erotisme.
Llibre molt interessant que desvela un passat amb intenció de que més enllà de la denúncia, no es pugui produir una situació semblant.

Voluntat
Jeroen Olyslaegers
Amsterdam. Ara Llibres
Barcelona, 2018

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Des que l'any 2006 la llei antitabac va prohibir fumar a l'interior bars i restaurants, molts establiments han optat per dotar de calefacció les seves terrasses a l'aire lliure. Es calcula que una terrassa amb quatre estufes en marxa 8 hores al dia emet tant CO2 com viatjar en cotxe 350 quilòmetres.

Què et sembla la prohibició de les estufes a les terrasses dels bars que algunes ciutats han començat a aplicar?


Malament