Investidura

Pimpampum, foc! (fuego!)

Sixte Moral 12-01-2020 18:47 Lectures 722
Pedro Sánchez, després de ser investit president. ACN / Jordi Vidal

Pedro Sánchez, després de ser investit president. ACN / Jordi Vidal

De la RAE: Juego en que se procura derribar a pelotazos muñecos puestos en fila.

Ha costat deu i ajut arribar fins aquí. Això ens recordaven els Manel i certament arribar fins a la investidura ha costat i molt.

Ha estat un veritable calvari.

Un govern en funcions des de fa gairebé un any amb dues eleccions entremig.

Ha estat una travessa pel mig d’un camp de mines antipersones, anticarro i anti tot, sembrat des de l’extrema dreta fins a l’independentisme més recalcitrant.

Arrimadas cridant i invocant al Tamayazo (dos diputats del PSOE van votar contra el seu candidat Rafael Simancas a la Comunitat de Madrid). Beneint el transfuguisme per patriotisme.

Les explosions s’han produït a banda i banda, però vaja al final amb ferides, de moment lleus, mig commocionats, han arribat una ajustadíssima i apretada  votació que ha donat la presidència d’Espanya a Pedro Sánchez.

No hi va haver cap “valent” socialista que acudís a la crida patriòtica d’Inés Arrimadas i van votar en bloc el seu candidat. Ciudadanos no paga traïdors, busca patriotes, bons espanyols que s’aixequin davant la fellonia que es va produir segons el seu parer.

Els cants de la Sirena Arrimadas no ha servit per fer estavellar el vaixell del Grup Socialista que navegava a tota vela cap el govern però que amb la velocitat podia haver acabat sotsobrant.

Ha costat molt, ara cal conservar i demostrar que ha valgut la pena tota aquesta espera, tot aquest camí carregat d’esculls, pedres al mig i trampes a cada pas.

I ho hem vist gairebé tot, des regidors potser un pel descerebrats de VOX que reclamen directament que s’enviï a la forca a Sánchez i a la seva senyora (que hi deu tenir a veure!) o a ex-militars que potser amb el pas del anys i de tertúlies patriòtiques a les sales de banderes han anat perdent neurones reclamant un cop d’estat i detenir a Sánchez...

Però, ai las!, l’església també està alerta i ha mostrat  “inquietud” ante la formación de un Gobierno de coalición entre el Partido Socialista (PSOE) y Unidas Podemos.” I creuen que estem davant “un futuro incierto” i per tant hem d’estar “muy alerta” per tant el que cal és “orar por España”. En fi haurem d’anar a novenes, alguna processó convocada per demanar que aquest govern s’estavelli....Però encara és més per sucar-hi pa la declaració del bisbe d’Oviedo Jesús Sanz Montes: La incertidumbre dibuja hoy el horizonte. Sabemos que tras las nubes y tormentas, el sol amanece devolviendo el color a cuanto la torpeza, la mentira y la vanidad nos había secuestrado. Pido a Dios que ese sol que nace de lo alto alumbre nuestro camino. Santina, sálvanos y salva España. Covadonga, Don Pelayo, els sona....més novenes, més trisagis i amunt que fa pujada

I la mostra evident de que el sistema educatiu espanyols ha fallat en algunes persones es palesa quan veiem líders de l‘extrema dreta dient a Sánchez: “És un frau, un mentider, un estafador i un personatge sense escrúpols capaç de qualsevol cosa per continuar vivint a la Moncloa".

O el mateix cap de l’oposició Pablo Casado perdent els formes “mentida amb potes i un president fake". I ha seguit: "sociòpata interès personal" que li fa buscar el suport de "comunistes, assessors de dictadors bananers i blanquejadors de batasunos i separatistas”.

Casado ja ens havia obsequiat amb aquell “felón” adreçat a Sánchez (els més joves van anar corrent a consultar el diccionari) quan es va parlar del relator en les converses entre els governs de Catalunya i Espanya.

Poca conya.

Això és el principi i ja vam veure els nervis que afloren a l’extrema dreta quan es diuen segons quines coses, tants nervis que fins i tot el diputat Baldoví pujà al faristol amb una sobre de til·la per oferir-la per tranquil·litzar els nervis. ...

Ja hem vist altres moments de crispació al Congrés, -i en molts parlaments del món es propi de la funció- alt voltatge en alguns debats però el que ha passat en aquest dies al Congrés en els debats d’investidura creiem que supera el que hem vist fins avui.

Perquè el debat ja ve escalfat des de fa dies per mitjans de comunicació, poders fàctics, la premsa de Madrid i fins i tot tens la impressió que bona part del món judicial també ha jugat a fer política amb les seves decisions. Curiós, es condemna la judicialització de la política amb raó però quan es polititza el món judicial llavors es pot entrar en una espiral perversa. I quan s’atia des dels grups polítics a la intervenció d’altres poders de l’estat i fins i tot d’institucions com l’exèrcit que té l’obligació de submissió al poder civil és que entrem en un punt complicat.

El pimpampum contra Sánchez té premi. Pots guanyar-te el cel per la via religiosa, o pots passar per un heroi de la més rància tradició militar. O pots convertir-te en una heroi salvapàtries i traïdor a l‘hora si treballes com quintacolumnista dins del la majoria parlamentària.

L’espectacle dels dies de la investidura no és nou, l’hem vist en molts debats, ara potser una mica més exagerat però com tantes vegades en aquestes situacions ens perdem per les formes i no es parla del fons. No es parla del programa que presenta el presidenciable com a proposat d’investidura com a colofó de l’acord amb altres forces polítiques i en canvi es centra tot el debat en la suposada traïció que representa voler establir el diàleg i la contraposició d’arguments com a sistema per la detecció, entesa i superació del conflicte, d’atendre aquets conflicte com una nova –potser darrera- oportunitat de tirar endavant amb els projectes engrescadors que es poden generar a partir d’aquí.     

S’ha obert la barraqueta del pimpampum. Hi ha cua per apuntar-se a llençar les boles per batre el President i el govern, per ensorrar-los.

Però la cridòria finalment es va diluint si el govern actua amb correspondència amb el que ha explicat dels seus objectius i amb el que la majoria espera d’ell.

Els esgarip es tornen contra qui crida si el govern va fent la seva feina i l’explica.

I per tant per molt que pugui semblar el perill del fracàs del govern ve de la seva pròpia feina.

Per tant a pencar i fer-ho per la majoria.

I si així es fa les pilotes del pimpampum rebotaran i aniran a parar a la cara de la mateixa dreta que ara ho promou.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres