Literatura

Jo soc aquell que va matar Franco

Frederic Llopart 15-02-2020 13:31 Lectures 429
Coberta de 'Jo soc aquell que va matar Franco'. Eix

Coberta de 'Jo soc aquell que va matar Franco'. Eix

Interessant novel·la que neix d’una interpretació de la història, de refer-la al servei de la ficció com s’ha fet tantes vegades i per diversos autors. En aquest cas ens narra la història d’un personatge que impedit per formar part de l’exèrcit per un accident d’infantesa s’acaba convertint en un heroi de dimensions notables i acaba essent l’executor de Franco.

El mateix autor explica en un text 14 confidències sobre «Jo soc aquell que va matar Franco» a la revista Cultura Viva 14 explica que: A la falda del Canigó, entre les mines de Vetera i el poble de Sant Marçal, quan tenia setze anys, vaig topar amb un monòlit damunt del qual figuraven aquestes paraules: "Malfia't de la història. Somia-la i refés-la". Vaig trigar anys a saber que eren versos de l'Oda a Barcelona de Pere Quart. Vaig trigar anys, també, a adonar-me que aquests versos, que mai no havia oblidat, m'havien anat alimentant. Per això van acompanyar-me, com una cançó murmurada, al llarg de tota la creació de la novel·la. Sense Pere Quart, i sense aquella caminada al Canigó de fa trenta-vuit anys, aquesta novel·la hauria estat diferent, tan diferent que potser no hauria acabat d'existir mai.

Joan-Lluís Lluís. creix al Voló (Rosselló) i de molt jove, amb tot just tretze anys, pren consciència de la seva vocació d'escriptor, als vint anys, només parla en català amb el seu pare, i es tracta d'un català empobrit i rudimentari. Després de cursar els estudis secundaris a Ceret (Vallespir) i a Perpinyà, es llicencia en història de l'art a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller.

L'any 1987 viu, durant un any, a Prats de Molló com a objector de consciència al servei militar. La novel·la El dia de l'ós (2004) té com a escenari, justament, el poble on passa aquesta temporada. Passat aquest any comença a treballar a la redacció del setmanari El Punt Catalunya Nord, que s'havia creat dos anys abans. Després de la desaparició del setmanari, continua col·laborant al diari El Punt com a corresponsal a la Catalunya Nord i a França. Col·laborador, també, de la revista Enderrock, escriu lletres de cançons per als grups Blues de Picolat, Casellas Sextet Folk, Sol i Serena i Joanjo Bosk. Juntament amb Pascal Comelade signa, el 1998, el "Manifest revulsista nord-català". Des de l'any 2005 treballa a la Casa de la Generalitat a Perpinyà com a responsable del servei de Llengua i Cultura.
Joan-Lluís Lluís s'estrena com a novel·lista l'any 1993 amb Els ulls de sorra. A aquest títol el segueixen les obres Vagons robats, del 1996, la novel·la eròtica Cirera, del 1997, i El crim de l'escriptor cansat, del 2000. Amb El dia de l'ós obté el Premi Joan Crexells de l'any 2004 i, amb Aiguafang, el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la del 2009. Per Les cròniques del déu coix, il·lustrada per Perico Pastor, guanya el Premi Lletra d'Or de l'any 2014. El 2016 publica una nova novel·la, El navegant. El desembre de 2017 guanya el Premi Sant Jordi de la Nit de Santa Llúcia amb la novel·la Jo soc aquell que va matar Franco.

Qui va matar a Franco és Agustí Vilamat i Prunell que en primera persona ens explica les seves aventures des de la seva infància fins que es veu abocat a matar al dictador ja que es troba en la tessitura d’aplicar una sentència donades les circumstàncies que es produeixen. Potser sense voler-ho fer de manera física i real acaba fent-ho i amb l’acció tambe acaba complint el desig de moltes més persones que s’han vist reprimides pel dictador.

La novel·la comença explicant la vida de L’Agustí, la seva infantesa, l’accident que el deixa borni fet que marcarà en bona part la resta de la seva vida. Té la protecció d’un notari ric de Solsona que l’ajudarà a estudiar i a tirar endavant. l’Agustí descobreix en la lectura i la llengua la seva passió. La llengua que a més de ser un instrument per parlar amb els seus serveix també per crear literatura i matisar molts pensaments. La llengua doncs es converteix en bona mesura en la vida de l’Agustí tant en el sentit professional com en el sentit personal. El coneixement de la llengua li permet formar part del funcionariat de la Generalitat que treballa en publicacions, coneix personalment al President Companys. Ha de viure l’ocupació dels franquistes de Barcelona, ha de fugir amb altres treballadors de la Generalitat i passa la frontera i es tancat com a presoner al camp d’Argelers on viu en condicions extremes i perd bona part de la seva voluntat de viure. El que passa a Argelers el canvia molt, l’enamorament d’una noia i la seva mort, la pèrdua de companys i amics, la misèria, la dura realitat que li ha tocat viure li fa veure les coses d’una altra manera.

Amb un altre company aconsegueixen fugir i refugiar-se en un mas prop del Canigó.

Mentre, comença la segona part i la novel·la fa un gir i narra allò que hauria pogut passar si Franco, hagués declarat la guerra als Aliats i s’hagués unit a l’Eix nazi-feixista. Començant pel bombardeig del camp d’Argelers per l’aviació victoriosa de Franco. Les tropes encapçalades per falangistes i requetès ocupen tot el Rosselló, Vallespir, Cerdanya i Conflent que, amb l’aprovació de Hitler, queden annexats a l’Espanya Nacional i sotmeses al mateix règim que la resta del país un cop perduda la guerra.

Des del seu amagatall rep notícies que van arribant i la major part d’elles són desoladores: la rendició de la França de Pétain, l’ignominiós afusellament de Companys, l’avenç imparable dels alemanys…Tot plegat li fa agafar la consciència de que cal fer alguna cosa per evitar que segueixi la barbàrie dels nazis.

I així entra a formar part de la resistència d’un imaginari exèrcit de resistència catalana que d’acord amb la resistència francesa però procurant tenir la seva pròpia personalitat comença la lluita contra els franquistes, falangistes, guàrdia civils i contra alemanys. Viu situacions difícils, dramàtiques en ocasions però acaben capturant a Franco, però abans hem de viure l'exhibició de sadisme de Queipo de Llano.

Finalment en mig de la misèria de la guerra s’obre una encletxa per l’esperança.

Bona trama, ben estructurada, aixecant sorpreses, amb elements èpics en alguns moments, amb un ús excel·lent de la llengua.

Magnífica lectura i un bon joc amb la història.

Jo soc aquell que va matar Franco
Premi Sant Jordi 2017
Joan-Lluís Lluís
Col·lecció A Tot Vent. 680
Editorial Proa

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres