Els nous tomacons
Tomacons. Eix
Tenen poc a veure amb els tradicionals, al marge de la mida. Però la manca d'estacionalitat juga a favor seu. Al llarg de tot l'any els podem trobar -generalment ben presentats- a la botiga i per tant, resulta fàcil caure en la temptació i renegar del tradicional tomacó de penjar que es cull a finals d'estiu i es conserva durant l'hivern.
I és que el tradicional tomacó de penjar té unes peculiaritats que semblen pensades pel nostre pa amb tomàquet. D'entrada, no és sucós. Menys quan més setmanes porti conservat en condicions. La polpa de la paret, amb el pas del temps, es va confitant i estovant i per això, quan el tallem per la meitat i el freguem en la llesca de pa, es desfà i queda adherida a la molla, tot fent una capa regular. El secret rau en la pell. Prou fina com per permetre que l'aigua interior es vagi evaporant lentament després de, com deia, confitar la polpa.
Els nous tomacons, per contra, tenen una pell més forta i resistent (la que reclama el transport amunt i avall al que es sotmeten) que impedeix aquesta evaporació. I aquí rau el seu taló d'Aquil·les. L'interior del tomàquet no perd aigua i la polpa, en comptes de confitar-se, es desfà. Resultat. Com més temps passa, més s'estova i desfà l'interior. I quan el tallem i suquem el pa, el que fem és literalment remullar-lo amb aquesta polpa desfeta. Un canvi de comportament que s'ajusta perfectament als nous models de pa, tous i del dia, que no podrien gratar la polpa del tomacó tradicional, pensat pel pa de pagès d'un parell de dies.
Per això, si la pell resisteix, el suposat tomacó acabarà essent una mena de pilota tova, plena de polpa liquada.
Una darrera diferència. Quan està "tocat", el tomacó tradicional ens avisa amb una taca de floridura superficial que creix però que podem eliminar, aprofitant la resta, ja que, gràcies a la polpa confitada, no penetra ràpidament. L'altre no. Quan es produeix el mateix "tocat", el florit es propaga ràpid en el líquid interior i el fruit, de la nit al dia, esdevé inutilitzable. Insisteixo, el seu taló d'Aquil·les.
