Justícia generacional

Es publicava al 2009 la novel·la de Jon Jonasson, L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, amb gran èxit de vendes a Suècia i arreu d’Europa. L’autor ens presentava a l’Allan, una avi que complia 100 anys. Un home senzill, amb poca cultura, apolític, però que no s’arronsava ni ajupia davant del poder. A la residència on vivia tot estava enllestit per a celebrar el seu aniversari però ell va decidir tocar els dos. Va saltar per la finestra i va fugir cap a l’estació.

La història de l’Allan, de la seva fugida, divertida i carregada d’humanitat, ens condueix a posar la mirada en la vellesa i a donar sentit a aquesta part de la vida, una etapa vital que requereix ser reconeguda, viscuda i gaudida en plenitud. 

En aquests darrers mesos, quan sonaven totes les alarmes sobre la situació crítica que es vivia a moltes de les nostres residències, hem recordat a l’Allan, tot desitjant, ni que fos imaginàriament, que les nostres àvies i avis també toquessin al dos, saltant per la finestra.

Una de les lliçons d’aquesta crisi és que les residències han estat un dels nostres principals punts febles com a societat. La nostra gent gran va quedar confinada i atrapada en centres que no estaven preparats per fer-se càrrec d’una situació tan complexa. I s’ha manifestat diàfanament el larvat deteriorament i la desestructuració d’un model d’atenció a la dependència i a la gent gran infrafinançat, privatitzat, mercantilitzat i desconnectat del sistema de salut pública, que es caracteritza a més per una gran precarietat laboral dels seus professionals i una gran mancança de qualificació formativa.

Tenim un repte a afrontar, no hi poden haver excuses. Cal amb la màxima urgència abordar el què ha passat i posar-se immediatament a reconstruir, des dels ciments, tot el sistema d’atenció a la dependència i a la gent gran, a nivell de país, territorial i localment, per a garantir una resposta a aquesta realitat des de la justícia generacional.

Concretament a la nostra ciutat, que malauradament no ha pogut tampoc escapar de l’afectació pel que fa a les residències amb el brot al centre municipal dels Josepets, també és vital i necessari que abordem quest procés.

Des dels Comuns de Vilanova així ho hem proposat i concretat, amb la moció presentada al Ple de Vilanova i la Geltrú, que demanava la creació d’una Comissió Especial sobre el model d’atenció a la dependència i a la gent gran. Un espai per a la diagnosi, la reflexió i l’aportació d’idees  sobre els canvis i les millores que s’han de fer a nivell de ciutat per a garantir una protecció i cura dignes i de qualitat per als nostre grans. Ens hem de felicitar que la proposta fos recollida pels grups municipals del PSC i de SOMVNG, i que finalment, conjuntament amb la resta de grups municipals, fos aprovada per unanimitat.

Tenim la responsabilitat i el repte de resoldre allò que no ha funcionat i/o ha quedat obsolet i de posar unes noves bases per a respondre:  des de la cura, com a un eix vertebrador de la societat i del seu futur; des de la corresponsabilitat, com a  vincle i acord intergeneracional  que cerqui  la implicació, l’aportació i l’acompanyament de tothom, del l’àmbit polític, de l’econòmic i del social; des de la innovació per a generar un sistema que integri l’atenció social i sanitària, amb equips i serveis interdisciplinaris, amb models que siguin capaços de prestar una atenció personalitzada i comunitària; des de la dignificació dels treballs de cura, de les seves treballadores, la cara, els ulls, les mans i la veu de qui ha acompanyat i acompanyarà a la persona; des de els sentit de justícia, d’humanitat i de solidaritat per a que, mai més, ens puguem trobar amb el dilema de desitjar que els nostres grans, saltin i fugin per la finestra de cap residència, de cap servei, de cap espai.

Executiva de Vilanova en Comú