Literatura

Agnesa va a morir

Frederic Llopart 25-09-2020 9:59 Lectures 498
Coberta de 'Agnesa va a morir' de Renata Vigano. Eix

Coberta de 'Agnesa va a morir' de Renata Vigano. Eix

Novel·la que va ser publicada a l’any 1949 i va rebre el prestigiós  premi Viareggio el llibre explica amb un realisme la vida i accions del Partisans italians, majoritàriament comunistes, en el tram final de la guerra mundial. La lluita moltes vegades poc equilibrada, els cops de mà que van fent els partisans per mantenir sempre  atemorits els alemany que en plena retirada actuen amb tota la crueltat possible, reprimint i prenent venjança per cada atac que fan els guerrillers.

El llibre està inspirat en la vida real de l’autora que va conèixer a la seva “Agnese”, en un article “La historia de Agnese no es ficción” publicat al diari L’Unità a l’any 1949 que va explicar la història de la seva “Agnese” i en diu entre altres coses “Cuando Agnese llegó para quedarse con nosotros, y nos reconocimos y charlamos un rato porqué era un día tranquilo, creo que intercambiamos frases heroicas. En la guerra partisana nadie pronunciaba frases heroicas, ni siquiera cuando estábamos a punto de morir. Como mucho gritaba “¡Vivan los partisanos! “ o cantaban “Bandiera rossa”, y ya es mucho pedir para alguien que está a punto de morir. Pero lo habitual era que cayese en silencio ente el ruido de las metralletas, que callaban todas la palabras”. D’un realisme impactant Així la novel·la no es perd en masses floritures. En un prosa directa i carregada d’emotivitat ens va explicant la lluita dels partisans contra els alemanys

Renata Viganò (Bolonya, 1900-1976) va ser una escriptora precoç. En 1912, amb dotze anys, va publicar el seu primer poemari. Va continuar escrivint tota la seva vida, i la fama li va arribar després de la publicació de Agnese morirà, que va rebre un dels premis literaris més prestigiosos d'Itàlia, el Viareggio, en 1949. Viganò va publicar igualment dues col·leccions de relats curts i un volum de referència sobre les dones que van participar en la resistència, Donne nella Resistenza. També va col·laborar amb mitjans escrits com a L’Unità, Rinascita, Corregués Padà i Noi donne.
La prosa de Viganò, bella i terrible a parts iguals, obre una finestra a un món que rares vegades s'ha vist, un món que no s'oblida fàcilment

Renata Viganó es va inspirar en la seva pròpia experiència i en la vida d'altres dones de la resistència italiana per escriure i publicar el llibre. L’autora  va participar activament en la Resistència en una brigada que operava a les Valls de Comacchio, amb el rang de tinent i el nom de batalla de Contessa. (Comtessa). És per això que  la novel·la 'Agnese morirà', té el tret característic de la veritat viscuda. El llibre suposa un testimoniatge autèntic de la intensa activitat política i la presència femenina en la resistència.

La novel·la comença en el context històric d’un soldat italià que torna cap a casa.

-la Guerra ha acabat va explicant.

El rei Víctor Manuel III ha destituït i arrestat a Mussolini, no vol perdre el tro. A partir d’aquí els alemanys passen de ser els aliats a esdevenir un exercit d’ocupació ajudat de manera entusiasta pels membres d els Brigades Negres, que combaten el seu costat contra els seus compatriotes italians i bàsicament mantenint el feixisme i també amb l’obsessió d’acabar amb el Partisans.

Agnese es troba amb aquest soldat que va proclamant la bona nova, però la realitat és molt diferent, els combats segueixen i la repressió és molt més dura.

Agnese veu com els soldats alemanys entren a cas seva i s’enduen al seu marit, Palita, denúncies fosques per comunista fetes pels feixistes del poble fan actuar els alemanys i també la necessitat de ma d’obra per construir les defenses que volen que serveixin per aturar l’avanç imparable dels americans i anglesos que ja bombardegen les ciutats i el enclaus estratègics sense cap mena d’oposició.

Palita es comunista, i l’han denunciat per aquesta militància.

Agnese sap que seu marit no tornarà, que morirà, és una persona malalta que no pot fer masses esforços i portar una vida de privacions.

A partir d’aquest moment l’Agnese es converteix en partisana, els companys de Palita li ofereixen suport i escalf i ella conscientment prens la decisió de participar activament en la lluita contra els alemanys amb la voluntat d’esdevenir una baula més en la cadena  de lluitadors i lluitadores per la llibertat.

Fa de “correu”, controla amagatalls, s’ocupa de la logística des de casa seva, amunt i vall possiblement ningú sospitarà d’una dona gran que a peu o amb bicicleta va fent els transport de materials.

Conviu amb els resistents, els coneix, són joves que han pres la decisió d’ocupar aquell moment de la vida en combatre per la llibertat i la democràcia.

Viu en un territori complex, una llacuna, zona de pantans dificulten la vida quotidiana però alhora també ajuda els partisans a moure’s amb més facilitat sense que se’ls enganxi. Passem per pobles, camps, pantans i senders seguint a l‘Agnese que fa la seva feina o els partisans en el seus combats contra els alemanys mentre esperen, sense massa esperança cal dir-ho, l’arribada dels aliats que seran els seus alliberadors.

A través de la seva història i de la seva pròpia experiència durant la guerra, Viganò va escriure sobre l'esperit de lluita i sacrifici i els valors patriòtics i democràtics de tots els que van combatre l'ocupació alemanya i van plantar cara al feixisme fins a l'alliberament definitiu. Més enllà del valor testimonial de la novel·la, aquesta té un valor literari important, escrita amb llenguatge planer amb una gran capacitat descriptiva i genera empatia amb els seus protagonistes. La novel·la és un homenatge sincer als prop de 35.000 homes i dones que van combatre per la llibertat a Itàlia.

Setanta anys de ser escrita ara es pot llegir l'obra a Espanya. Una absència que s’atribueix en part a la censura del franquisme, que mai hauria permès la seva publicació pel seu marcat caràcter antifeixista.

Una gran novel·la. Una gran epopeia.

Agnesa va a morir
Renata Vigano
Editorial Errata Natura
Madrid Gener del 2020

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No