Evolució de les guerres

Guerra sense bombes

Si alguna cosa buscaven totes les guerres que en el món han passat, era tenir aterrida la població civil mentre uns quants elegits o triats es partien el cap i el pit en els camps de batalla. Després, quan un dels bàndols guanyava, els seus partidaris treien el ventre de pena mentre els altres pagaven la seva fidelitat, obligada o no, amb les terrorífiques postguerres plenes de repressió i privacions.

Però els capitosts i els seus estrategues van acabar adonant-se que el què realment comptava en un país o territori era tenir el poble més o menys subjugat durant els 365 dies de l’any. El teu poble i el que havies conquerit. El militar prussià Carl von Clausewitz ho va formular magistralment quan, als vuit volums de la seva obra “De la guerra”, defensava que “la guerra és la continuació de la política per altres mitjans”, tot posant al mateix nivell les accions polítiques i les militars, l’industria civil i la de l’armament i els soldats professionals i els obligats pel servei militar que garantien prou gent per omplir les trinxeres i fer de les invasions una ocupació amb tots els ets i uts que impedís la resistència del derrotat. Només el dret canviava segons el moment, endurint-se amb lleis i normes més inhumanes durant els períodes de confrontació militar o dictadura on, per exemple, la discrepància esdevenia traïció a la pàtria.

Amb el segle XXI, les coses sembla que han canviat. I no forçosament a bé. No endebades les teories de Clausewitz han desbordat les acadèmies militars per entrar a les escoles de negocis i de gestió. De la mateixa manera que la política s’ha vist envaïda per l’economia, la sociologia o la gestió fins el punt que avui seria possible afirmar que “La política és la continuació de l’economia per altres mitjans”.

Exemples no en manquen. Quan el passat divendres, varen caure les aplicacions de Facebook, Instagram i Whatsapp arreu del món i en una proporció important, no vaig poder evitar tenir la sensació d’estar davant una nova batalla entre dos gegants mundials -Xina i els EEUU- que poques hores abans s’havien ensenyat les dents a Alaska, en una reunió bilateral, acusant-se de deslleialtat mútua i exigint el retorn a la fràgil convivència prèvia a la tensió impulsada per Trump en forma de proteccionisme. Una guerra que tenia el seu darrer exemple, unes hores més tard, quan Xina blindava els seus sectors estratègics de cara a la possible entrada de capital europeu, segurament interpretada pel gegant asiàtic com una invasió sense tancs en el marc d’aquesta guerra sense bombes ni exèrcits que ens ha portat el nou segle.

Tampoc em sembla aliè a aquesta idea de l’economia com a veritable motor de la política, l’enrenou que s’ha produït al voltant de la vacunació de la Covid-19. Amb una batalla que semblava voler deixar fora de joc la vacuna britànica (alguns diuen que com a venjança per la batalla del Brexit) enfront les altres dues, curiosament no investigades o denunciades -que sapiguem- pels seus possibles efectes secundaris.

Però jo no voldria -ni puc- entrar en les profunditats estratègiques dignes del mateix Maquiavel. Intento fer pública la meva reflexió per constatar com l’efecte aterridor que comentava de les guerres primitives, ha escapat de l’àmbit bèl·lic per entrar en l’àmbit social. Com la caiguda de xarxes socials -que tant presumeixen de ser una via de seguretat tranquil·litzadora- ens du a un estat d’angoixa i inseguretat maquiavèl·liques. Fent-nos sentir culpables del que ens passa. O si més no, indefensos enfront les opcions de millora que, agradi o no, acabaran essent obligatòries. Pel nostre bé, però contra de la nostra llibertat d’elecció. Quan ens cal fer un pagament a distància, ens obliga a unes maniobres de seguretat a base de pins i contrasenyes ficats al mòbil, els que treuen faves d’olla de tot plegat, ens mostren la cara de la seguretat mentre amaguen la del control que així tenen de nosaltres. Com quan ens deien, no fa massa anys, que les bombes nuclears garantien l’equilibri estratègic i la pau.

Ara ja no calen bombes. N’hi ha prou amb generar un atac informàtic o una notícia i deixar que la gent que no està a les trinxeres senti la por de la guerra sense estar amenaçat per una bomba.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!