Literatura

M. El hijo del siglo

Coberta de 'M. El hijo del siglo' d'Antonio Scurati. Eix

Coberta de 'M. El hijo del siglo' d'Antonio Scurati. Eix

És evident que durant molts anys escriure sobre Mussolini no era fàcil i generava rebuig afrontar la biografia o les accions del dirigent italià que va conquerir el poder amb un cop d’estat, que va ser aliat del alemanys i que va tenir un final tràgic quan gairebé ja ho tenia tot perdut. En una entrevista a l’autor al diari El Mundo aquest defineix la figura de Mussolini i explica la intenció de la seva novel·la.: Humanitzar-ho ens permet comprendre que no va ser un monstre. És el més important que aporta aquesta novel·la. Mussolini era un home amb qualitats extraordinàries que van conduir al mal i a la desgràcia. Però hem de seguir aquest recorregut de l'home dins del seu temps. Si ho pintem com un monstre o com un titella mai ho entendrem.

És a dir intentar estar dintre de la persona, que més enllà de les barbaritats que va cometre, tenia l’aspecte humà que és el que l’autor, no sense sentit crític, explica en les més de 800 pàgines del llibre.

És la revisió novel·lada de la biografia del dictador, del Duce però alhora és també la història del segle de com es va construir i difondre a Itàlia una de les grans ideologies dels principis del segle XX.

Antonio Scurati és Graduat en Filosofia per la Universitat de Milà, va continuar els seus estudis a l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials de París i va completar la seva formació amb el doctorat en Teoria i anàlisi del text a la Universitat de Bèrgam.

Al 2003 va publicar l'assaig Guerra. Narrazioni e culture nella tradizione occidentale, finalista del Premi Viareggio. En 2005 va publicar la novel·la Il sopravvissuto (Bompiani), amb la qual va guanyar (ex aequo amb Pi Roveredo) la XLIII edició del Premi Campiello​ i el Premi Nazionale Letterario.​ El 2006 va treure una nova versió de la seva novel·la Il rumore sord della battaglia. També de 2006 és el seu assaig "La letteratura dell'inesperienza. Scrivere romanzi al tempo della televisione", una reflexió sobre literatura i mitjans de comunicació.

Col·labora amb la revista Internazionale i el diari La Stampa. Al 2009 va publicar El nen que somiava amb la finalitat del món, novel·la que barreja realitat i ficció.

En el 2010 va publicar Els anys que no estem vivint. El temps de la crònica, una antologia d'articles sobre actualitat. En 2015 va sortir en la seva novel·la El millor temps de la nostra vida, obra entre la biografia i el documental dedicada a la vida de Leone Ginzburg, Premi Selecció Campiello​ i Premi Viareggio 2015. Al setembre de 2018 va publicar M., el fill del segle, primer volum d'una trilogia sobre Benito Mussolini. L'obra acaba amb la instauració de la dictadura després de la crisi política originada per l'homicidi de Giacomo Matteotti.​ En la nit del 4 de juliol de 2019 el llibre va obtenir el Premi Strega.

No és fàcil afrontar la figura política de Mussolini, per una banda la complexitat del personatge i també el descrèdit i rebuig guanyat a pols de la seva acció fa que esdevingui un personatge com tots amb clars i obscurs, en aquest cas més obscurs. Ara, avui dir feixista gairebé està banalitzat s’usa indiscriminadament com a insult polític  i poques vegades es corresponem l’autèntica idea del feixisme.

El llibre M, intenta explicar com neix el feixisme mussolinià, com Mussolini abandona el socialisme on havia desenvolupat alguns càrrecs importants per crear una ideologia que va precisament contra la possibilitat del triomf del socialisme i del comunisme i alhora pretén una regeneració de la política. Després tot això es va convertir en una doctrina fonamentada en bona part pel ressentiment d’un sector d’Itàlia, bàsicament per combatents de la primera guerra Mundial, que es va sentir oblidats i humiliats. Aquí començà la història a l’any 1919 quan Mussolini fa un discurs davant poques dotzenes de persones i acaba aquest primer tram de la seva història a l’any 1925 quan després de reprimir qualsevol dissidència Mussolini agafa les regnes de feixisme i es llença a la conquesta del poder, que exercirà despòticament i amb la repressió contra qualsevol oposició que tingui al davant.

​La narració està molt documentada i aporta documents i textos que s’anaven publicant ja sigui pel mateix Mussolini com per altres diaris que feien cròniques dels actes del futur Duce. És una manera de conèixer com l’opinió pública va anat canviant i el moviment del “fascios” guanyant poder, com el que havia estat gairebé una trobada de mutilats de guerra italians va anar avançant i convencent a les classes mitjanes que van anar donant suport als postulats del feixisme.

L’autor no jutja ni pren partit però clarament es veu com va essent més crític en el moment en que es produeixen les primeres pistes de que s’avançarà cap el totalitarisme i cap una xenofòbia, el nacional populisme i una mena de maniqueisme que va ajudar a  l’exaltació del feixisme i del mateix Mussolini.

Desfilen els personatges que van ajudar a Mussolini a crear l’estructura del moviment i també en les seves primers aventures destaca la figura del poeta Gabriele D’Annunzio, que va  autoproclamar-se 'duce' de l'Estat lliure de Fiume i va servir de  referent del dictador Mussolini per modelar el futur del seu moviment.

Així mateix també hi ha espai per denunciar la violència del feixisme que s’exercí sobretot contra els socialistes obreristes, els antics companys de Mussolini, el creixement dels facsio anava acompanyat de violència i també de morts com la del líder socialista Giacomo Matteotti, assassinat pels camises negres en l'estiu de 1924.

Scurati ens proposa seguir la trajectòria del moviment feixista que va néixer com un moviment fruit d’un moment històric, el final de la primera guerra mundial i el menyspreu -a parer de molts italians- que van rebre per part de l’Europa guanyadora i dels americans. La voluntat era fundar un ordre nou i per comptes de fer-ho amb la lluita per la democràcia van acabar fent-ho amb la por, la violència i la destrucció dels valors democràtics. La creació d’una dictadura al front de la qual Mussolini va fer i desfer al seu entendre però va ser  seguit també per molta gent i, a més entusiàsticament.

Un primera part de la biografia de Mussolini. Molt interessant amb una narració esplèndida, una documentació exhaustiva i la necessària critica del moment històric.

M. El hijo del siglo
Antonio Scurati
Premi Strega 2019
Col·lecció Narrativa Internacional
Editorial Alfaguara
Barcelona

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!