Som o no som capaços d’organitzar-nos per produir l’energia que necessitem?

Pensava que havíem après dels problemes que vàrem haver de superar per disposar d’una bona cobertura telemàtica de banda ampla, en què el sector públic i empreses privades de la Vegueria Penedès varen treballar, i treballen, per posar-nos al dia (i sort que ja hi estàvem amb l’arribada del Covid), ja que les de l’Ibex només van on hi ha molt de negoci. Doncs reconec que em vaig equivocar de mig a mig. Hem tingut molt poques iniciatives rellevants en els darrers mesos i hem continuat esperant que les mateixes empreses de l’Ibex que ens estan venent energia ho continuessin fent, ara amb renovables, però sense que es notés per enlloc.

I resulta que això no és així. Les nostres Administracions, des de la ONU, la U.E., l’Estat i la Generalitat s’han decidit amb més o menys força a evitar els efectes més nocius del Canvi Climàtic i estan promulgant un seguit de normes que o les tirem endavant la ciutadania i els nostres municipis, o tornarem a ser dependents de les empreses de l’Ibex que tiraran pel dret per produir energia renovable com sigui i on sigui millor per elles. Ara sí que no s’hi val a dir que facin l’energia les comarques veïnes, sinó que la ciutadania i les empreses ho hem de fer als teulats o on puguem i els Ajuntaments han de buscar el lloc més adient del municipi per fer instal·lacions que produeixin, almenys, 1 MW per cada poble (només cal mirar cetreeuropa).

Espero que un cop els Ajuntaments dels municipis més afectats per les ànsies productives dels de sempre han dit el què no volen, es posin a treballar per dir què volen fer, on ho volen fer i de quina manera (pública, cooperativa,...) ho volen fer; i forcin al Govern a fer les normes per que sigui possible. Tot el demés crec que és jugar a perdre. I veien el món que ens espera no ens hauríem de quedar aquí: cal avançar en ser autosuficients en la producció d’aliments (i no centrar-ho tot en el raïm), vetllar pel subministrament d’aigua millorant al màxim la capacitat de les nostres depuradores i treballar Administracions i societat per que els projectes megalòmans (com el Corredor de Mercaderies) no aniquilin el que ens és fonamental i d’ús diari com, en aquest cas, les comunicacions amb tren (que les habituals seran cada cop més difícils amb cotxe).