Festa, festa

La Festa Major ens arriba en el temps del calor més àlgid, -tot i que aquests darrers dies hem tingut una temperatura que ens ha donat una lleugera treva-  plau doncs també romandre al màxim al carrer per trobar una mica d’aquesta fresca que ens ajuda a sentir-nos un xic més còmodes, omplir el carrer de bullici i activitat sembla que ajudi a passar amb més facilitat la xafogor a voltes insuportable.

Per raons diverses en aquets darrers dies hem participat en un parell d’actes on la Festa, La Festa Major, ha esta protagonista de col·loqui de reflexió entre ciutadans. Conclous que a la nostra ciutat la celebració es viu intensament perquè la festa a Vilanova i la Geltrú sempre s’ha viscut d’aquesta manera, participant-hi amb ganes, essent-ne protagonistes o espectadors rendits a la seva màgia. La Festa en majúscules no és res més que procurar que la majoria de les persones es trobi en l’espai públic i mostra la seva disposició a la relació, al civisme, a la tolerància i als jocs i ritus amb la litúrgia corresponent que hem heretat.

Parlem de la festa  de les seves essències (difícils de concreció i explicació tangible), les seves virtuts i també els seus defectes. Es comença a intuir una certa visió crítica que cal aprofitar per fer el necessari debat de l’estructura de la nostra Festa Major, que ha servit al llarg de cinquanta anys però potser ja s’intueix alguna mostra de fatiga. No estarien de més uns estats generals de la Festa a la ciutat per posar-hi les renovades bases perquè el model actualitzat i innovat persisteixi cinquanta (o els que calguin) anys més.

La festa ha anat canviant com tota construcció humana. En Bienve Moya que d’això de la festa n’ha parlat molt i en sap encara més en el seu darrer llibre (1) diu una veritat inqüestionable La festa és una creació humana i en tant què humana, arbitraria. És una obvietat. El factor humà és clau i la seva arbitrarietat també esdevé un factor important. Els humans vivim en entorns diversos i també en circumstàncies que poden ser diferents i per tant els usos festius són també divergents, canviants i evolutius al voltant, això si, amb un esquema central, esquema heretat del passat i que ha ajudat a identificar-nos en uns rituals i amb unes maneres pròpies de la ciutat. El farciment, tot allò, que ha anat guarnint aquesta esquema central també ha variat en funció de gustos, modes, preus i fins i tot, predicament popular. En fi que en la Festa cal trobar-hi alguna cosa per tothom.

Som hereus d’una barreja cultural evolutiva i canviant i en la festa actual hi trobem elements que al llarg de la història col·lectiva de la ciutat han esdevinguts elements d’identitat com segur que ho seran d’aquí uns anys elements que avui aporten noves cultures que seguiran barrejant-se amb la nostra i que avui ja hi conviuen. Si algun valor afegit té aquesta “construcció humana de la festa” és el fet que la majoria la visqui i que els conciutadans que avui no estan a la nostra ciutat també visquin i pensin amb Vilanova en aquelles dates en que el nostre calendari es marca amb el vermell de la gresca i de la festa.    

La festa a la nostra ciutat sense perdre -però si reduint-lo- el seu paper ornamental ha esdevingut un element estructurant i constituent de la cultura de la nostra ciutat i esdevenir, per tant, un pal de paller de la participació activa de les entitats i la ciutadania en la seva organització, una mostra evident   d’expressió cultural, de difusió de la nostra creativitat i un aspecte clau en la socialització, de la relació intergeneracional, d’ocupació cívica del carrer per festejar la Patrona, la marededéu de les Neus, però també festejar la vida, de retrobar-nos amb vells i nous amics, de recordar emotivament els que la van viure amb intensitat, l’alegria de seguir essent una comunitat que ha fet de la celebració una manera d’entendre la vitalitat de la ciutat.

La Festa ha esdevingut l’element que ens ajudarà a sentir-nos partícips d'una comunitat, de la nostra comunitat amb tot el que això representa. També a la festa hem de trobar-hi elements de referència del nostre imaginari col·lectiu.

A la nostra ciutat la Festa és un element també de la identitat col·lectiva, d’identificació de virtuts i valors i per tant cal conservar i actualitzar. Aquell eslògan de “Vilanova és Festa” no és gratuït, però la festa és també un element de la vitalitat d’un poble com ho són tantes i tantes coses. És també un element que ens ha d’ajudar a ésser una societat integradora com ho hem estat fins ara i per això ben segur li cal una reflexió constant sobre els seus valors, els vells i el nous, però també de les seves formes i rituals perquè no acabin esdevenint ni una cotilla ni una reiteració recurrent i ensopida. Pensem-hi.

La festa, sens dubte, és una transgressió del temps i l’espai públic de la ciutat, de ritmes més actius, d’espais més concorreguts, d’horaris poc convencionals, transgressió que hauria de suposar que la ciutadania es fa seu aquest espai i, el carrer, el converteix en espai de relació entre el veïnatge, el bon veïnatge.

La Festa Major truca a la porta, obrim-la de bat a bat, a uns ens portarà records i evocació de fets i persones i a altres els descobrirà tantes coses que no donaran a l’abast de viure-les totes. Tempos hi haurà.

Gaudim plenament de la festa, la Major i les altres, fem-ho amb pau i alegria i, per damunt de tot amb el civisme i el respecte que tots ens mereixem. El seny i la rauxa no tenen perquè ser contradictòries.

Visca la Festa Major!!, un any més.

1) Tocats de festa
Espai de convivència. Escola de participació ciutadana.
Bienve Moya
Episodis de la història, 377
Dalmau editor.
Barcelona. Març 2025