Serien les dues paraules que, al meu entendre, descriuen l’embolic polític en què estem ficats a Catalunya. I com sempre, el primer que cal és escatir-ne el significat
“Enlloc no hi ha un pam de net”. Fa massa temps que dura la broma. Tenim tot el dret a estar tips de sentir la cantarella que “el poder judicial, l’executiu i el legislatiu representen tres eixos totalment independents de l'estat de dret”…
Encara que els partits de Puigdemont i de Junqueras acabin acordant un executiu, aquest serà la continuïtat dels dos últims: una lluita constant i permanent per l’hegemonia de l’espai independentista
Del president Torra es poden dir moltes coses, bones i dolentes, però no es pot dir que sigui una mala persona
Segur que molts penseu que la classe política està carregada de punyetes. Però quan s’hi juga el que s’hi juga, cada paraula, adjectiu, verb o pronom compta
La llibertat té un límit: la llibertat dels altres. Expressar-la, mai no pot comportar que s’avassalli la dignitat del proïsme
Tornar a allò bàsic i important. “Back to basics”, com dirien en anglès. Aquest hauria de ser el mínim comú denominador per a una nova etapa a Catalunya.
La recerca de mots altisonants i ampul·losos per part de la classe política -sobretot en campanyes electorals- em provoca la riota. Qui és qui per a parlar de vots útils o inútils? Què signifiquen els conceptes de transversalitat o sostenibilitat?
Cada cop estic més convençut que redreçar les coses passa per un govern de tècnics. De gent lletrada fins al moll de l’os. Amb estudis de fondària i pes específic
Cal un gran pacte d’estat, sense més dilacions. Menys declaracions i més rauxa social
I ara doncs toca el temps de treure’ns la mascara (que no la mascareta) i començar el ball. Qui comença, quines parelles farem? O potser trios que sembla que sempre és un al·licient
No sembla que faltin gaire dies per sentir que el partit de Junqueras i Aragonès està festejant d’amagat al partit de la pubilla Illa, convertint el que hauria de ser una negociació tranquil·la i constructiva en una versió política de “La Isla de las Tentaciones”
Sí, hi ha moments en què no et pots quedar a casa i fer com si no passés res, les urnes ja han parlat, ara cal esperar
Al pas que anem, em temo que no som massa lluny de la resurrecció d’una llei de premsa amb perfils de la tristament batejada com “llei Fraga”
Pregant per tal que la consulta no s'hagi de repetir, espero/desitjo que la investidura ens dugui un president amb mandat per quatre anys
La ciutadania ja ha parlat. Hem omplert les urnes (no tant com hauria estat desitjable, però...) i els recomptes han donat el seu veredicte
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local