Vegueria Penedès i l’aigua

Sé que tot és molt complicat, però la natura no té ni política ni agenda. Ho dic perquè des de l’any 2008 que vàrem patir una sequera molt important, es van anunciar mesures per temperar la situació. Sort en vàrem tenir que la Moreneta mai no ens deixa sols. Cal preguntar-se: des d’aquell avis,  què s’ha fet? Ja us ho diré: molt poc.

Fins avui es pot dir molt clar que no s’ha fet tampoc la pedagogia necessària a tots els àmbits, ni governamentals ni acadèmics. Conseqüència: anem cap al col·lapse i hom es pregunta per què? La naturalesa no para d’avisar-nos i no em fem cas. Estem més per despeses supèrflues, burocràcia i egos personals. No fem més que acumular i acumular sense valorar la petjada ecològica negativa que deixem al planeta, es així degut a la nostra ignorància ambiental.

Ara som altre cop davant la manca d’un dels elements més importants del planeta, l’aigua. Cal una revisió profunda. Els territoris i el seus desenvolupaments urbanístics amb tots els usos vigents: agrícola, ramader, pesquer, industrial, paisatgístic, residencial, boscos….. Això vol dir que hem d’aplicar amb rigor els objectius de desenvolupament sostenible, els ODS, que son un compromís de l’Agenda 2030 aprovada per l’ONU el 2015. És urgent una planificació hidrològica catalana. Estem davant d’una guerra i aquesta és una guerra de l’aigua contra la sequera.

Expliquem bé i amb urgència -responsabilitat dels governants i de tota la societat en el seu conjunt- de forma senzilla i entenedora, tenim els recursos econòmics i els coneixements per fer-ho. Aquesta informació ha d’arribar a tots els sectors econòmics i a la població en general. Revisem-ho tot: les pèrdues en les xarxes municipals, els estàndards de consum, tan en el sector primari com en l’industrial, esportiu, hostaleria, oci, inventari de recursos hídrics sota rasant i sobre rasant, etc. El que calgui, però de manera ràpida.

Al Penedès també hem de fer els nostres deures en el tema de l’aigua. Sabem on som? Què tenim a les 4 comarques? Per sobra rasant i per sota rasant. I, per cert, què farem amb el pantà de Foix? En l’àmbit territorial de la Vegueria Penedès és possible una dessaladora com es preveia el 2008?

Ara el que toca és sumar i sumar, més baralles al Parlament NO, si us plau. El més important és l’aigua i ull!, ens pot passar que el canvi climàtic no ens deixi accedir ni al Monestir! I no val la resposta “d’això no és del meu Departament”, ni jo com alcalde no hi puc fer res…… És de la Diputació, de la Generalitat, de l’ACA, o de l’Estat, perquè al final el ciutadà acaba dient: però qui mana? Fa temps que dic: menys cadires i més eficàcia i més eficiència.

Bon estiu, i Mare de Déu de Montserrat, si us plau, fes que plogui.

Així ho veig