La Vegueria Penedès i la megarregió

Encara que es diu que contra global hi ha local, és veritat,  i jo comparteixo, que el local és l’embrió de tot, dels assentaments, de la cultura, i dels sentiments. Però la humanitat té una senda que és el progrés, encara que també hi ha una corrent que està en contra, però de moment la ciència i els interessos d’uns pocs van per davant.

Gràcies a la NASA avui tenim una informació en les seves publicacions en quan a la contaminació lumínica del planeta. En ella si observen unes àrees d’intensitat lumínica que recullen territoris en un continu on es pot observar una suma de regions conformant la megarregió corresponent. Aquets territoris (40 en el mon i uns 12 a Europa) són possibles perquè disposen d’infraestructures comuns de transports, ferrocarril, ports, aeroports, fibra òptica, tecnologies i energies avançades, cultura e historia i vinculacions econòmiques. (Gràfics 1 i 2)

A Catalunya

A Catalunya observem que la megarregió vincula a un territori mediterrani, que va des d’Algeciras fins els Pirineus, però aquesta megarregió no acaba de funcionar per manca d’enteniment de governs centrals amb mentalitat radial des de la Puerta del Sol km0, Madrid. El retràs és tan gran que no es pot entendre que València no tingui una comunicació de transport com cal fins a Barcelona. Dic això perquè si l’exemple es el corredor mediterrani la connexió des d´Algeciras fins a Lió és sine die. Ja ser que és infantil recordar que si traiem camions de les carreteres i disposem de ferrocarril, tot canvia. Menys contaminació i reducció de despeses pressupostàries (ampliació de nous carrils i peatges lliures de pagament, tot augmentant en els pressupostos generals les despeses de manteniment que fins fa poc no hi eren), és allò de quantificar cost de fer-ho i cost de no fer-ho.

A la Vegueria Penedès (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf)

L’Associació Pro Vegueria Penedès, s’ha reunit amb els Diputats/des del territori, per tal de presentar una proposta en quant al tema ferroviari (la seva traça) quan passa per la Vegueria Penedès. En síntesi descriu que el corredor mediterrani, tant de mercaderies com de passatgers des de Lleida com de Tarragona es connecti a l’alçada de Igualada cap a Manresa, Vic, Girona, Figueres i, cap a Lió. Aquesta traça connectaria amb uns ramals fins el Port de Tarragona i el de Barcelona. Aquesta proposta també té el valor urbanístic de situar-se perifèricament allunyada dels creixements metropolitans de les Vegueries d’altes densitats urbanístiques (gràfic 3).

Conclusió

Es hora de demostrar que som demòcrates, honestos i eficients, tres raons més que suficients perquè la UE ens faci un cert cas i salvem la maleïda frase de “que Àfrica comença als Pirineus”.

Tinc entès que aquesta infraestructura es finança amb diners (Euros) de tots els 27, doncs a què esperem? No pot ser que tot penja del Km0 (Madrid). Si al final no es fa res, (en Pasqual Maragall en parlava des dels anys 90 Barcelona-Lió) el que succeirà l’altre frase “la perdiu ha volat”.

Així ho veig.