Escudella barrejada

Cal reconèixer que no és un plat de cuina aristocràtica. Encara que molts li vulguin incloure, confonent la cuina “identitària” amb la cuina de prestigi. Tampoc és un plat de composició prefixada. S’acosta més al concepte d’un preparat fet amb el que en aquell moment es té a la cuina que a un plat plantejat com una fórmula química o un procés de fabricació. És a dir, a un plat de supervivència basat en la preparació i cocció conjunta d’una llista força variable d’ingredients i operacions on quasi tot s’hi val.

Però això té un avantatge clar. Si no ens agrada un ingredient o no en disposem en aquell moment, podem preparar l’escudella amb la resta d’ingredients i, probablement, tothom acceptarà que és diferent a la de sempre, però que manté les essències del plat que tothom té arxivat a la seva memòria gustativa. I si el cuiner vol justificar la seva decisió, el llenguatge sovint enrevessat i polivalent de la gastronomia li permetrà defensar la seva opció i, al damunt, deixar als comensals amb la sensació de poc experts en la matèria.

Veient com evolucionen els esdeveniments en el mal anomenat “Cas Koldo”, no em puc estar de veure i destacar una estreta relació amb la reflexió inicial. Perquè l’activitat política té també una “teoria-mare” més o menys sofisticada que dona suport a unes operacions més o menys “identitàries” que son acceptades o criticades per la majoria de la ciutadania i que, segons com es duguin a la pràctica, permeten, per exemple, diferenciar les polítiques de dretes de les d’esquerres. Un govern que hagués deixat en mans de treballadors i ciutadans la despesa de les mascaretes, segur que hauria estat titllat com de dretes i gens preocupat per la salut dels seus ciutadans. Per contra, la seva relativament ràpida consecució per part del Ministeri del Sr. Ábalos, segur que fou considerada per més d’un, com una mostra de la seva preocupació social, considerada característica de les esquerres. Per tant, en aquell moment, el plat cuinat segur que va acontentar a molts dels consumidors. Ajudat pel bombo i plateret que la noticia va merèixer i que ara, alguns afectats intenten fer jugar a favor seu justificant la mala praxis com la única possible en aquell moment.

Però ara hem sabut que la carn d’aquella escudella barrejada massa salada estava mig podrida  i els cigrons tenien cucs, fets que havien convertit el plat en una gasòfia disfressada de plat tradicional gràcies a la propaganda del govern i la necessitat dels ciutadans d’agafar-se a alguna noticia positiva donada en forma de titular. Les mascaretes eren defectuoses, s’havien pagat a un preu d’escàndol i més d’un havia ficat la mà al calaix aprofitant que estava ple. Lamentable.

Ara, tothom busca i rebusca pels arxius quelcom per poder tirar-ho al cap de l’enemic, tot desprestigiant-lo. Es tracta de treure’s les puces del damunt, com la cuinera a la que l’escudella barrejada li ha sortit fatal. Però, quan en un fet reprovable, algú es treu una puça, aquesta busca una altra pell on picar per poder-se alimentar. I la picor s’estén com la fortor de la mala escudella que bull a la cuina i acaba empudegant tota la casa.

Crec que queda encara una etapa en aquesta espolsada col·lectiva de puces. La de buscar les del contrincant. Ábalos ha optat per plantar cara al seu desprestigi mantenint la seva acta de diputat i anant al grup mixt a defensar-se. El PP ha començat a fregar-se les mans, intuint que les properes eleccions seran un canvi de cicle que els durà al poder. Però potser haurien de fer una mica de memòria i recordar quan a Gènova manava Álvarez Cascos sota l’ombra d’un José Maria Aznar que el trià com a vicepresident per degradar-lo (hi ha qui diu que per haver gosat divorciar-se i tornar-se a casar uns anys més tard) a la legislatura següent, a simple ministre de Foment, responsabilitzat de la mala gestió de la crisi del “Prestige” i forçat a plegar del partit on l’havia fet entrar Fraga Iribarne. Ell també decidí mantenir-se en política gràcies al “Foro Asturias” que, curiosament, l’acusa d’haver-li robat 181.000 €. El mateix Cascos -ingredient de la “escudella de corrupció”- que en el seu moment aparegué als papers de Bárcenas, essent-hi encausat per, suposadament, emportar-se, com un Koldo qualsevol, 321.000 €. Per cert, també encara pendent de resolució.

Com diu la dita: “Escudella barrejada, qui no entra para”.