Patirem

No sembla que les eleccions dels EEUU hagin aclarit gaire coses. Fins i tot m’atreveixo a dir que han empitjorat el que fins ara semblava una situació circumscrita a l’àmbit dels EEUU que, de rebot, afectava la resta del món amb alguns rebrots més virulents, com els d’Israel, Iran i Europa, en determinades regions del planeta.

La victòria dels demòcrates tant a les eleccions al Senat com a les de la Cambra de Representants, han suposat el control dels rivals de Donald Trump sobre el Congrés dels EEUU i la seva  conversió en un adversari indiscutible i majoritari gracies, tant als 54 representants demòcrates al Senat (on la majoria absoluta son 51) com als 237 obtinguts a la Cambra de Representants (on just en calien 218 per tallar el bacallà).

Però el complex sistema de govern dels EEUU, que en el moment de la seva constitució de la mà de George Washington i companyia, va buscar que no és pogués reproduir (o que fos molt difícil aconseguir-ho) el règim totalitari associat a les monarquies europees, va preveure també la simplificació del sistema de poder, separant el poder executiu, acumulat en la figura del president i el govern que ell anomenés, del poder legislatiu que discutia i ratificava les lleis ajudat pel tercer poder, el judicial, encarregat de resoldre les disputes entre els altres dos.

La cosa, pel que explica la història, ha funcionat. Tot i necessitar en els primers moments d’una guerra civil (la dita Guerra de la independència) de la que sorgirien uns Estats Units. Sistema de govern que, fins ara, ha pogut resoldre les discrepàncies per la via pacífica.

Ara, però, aquesta capacitat d’entesa sembla que s’està posant en qüestió i tensió. De moment des del bàndol republicà que, manat per Donald Trump des de fa dos anys i amb dos més per davant, sembla tenir clar que el sistema presidencial ha de tallar el bacallà des de la Casa Blanca. I amb el Congrés sotmès a la seva voluntat.

Ja ho havia demostrat abans de les darreres votacions de mig terme que analitzem. Fent fins i tot que Melanie Trump (esposa del president) jugués un paper força actiu de mitjancera en les negociacions entre Ucraïna i Rússia, embarcades en una guerra on Putin fa mans i mànigues per conquerir els territoris de Zelensky, fins el punt de reunir als dos contendents a la Casa Blanca, evidenciant el paper dominant de EEUU i, de rebot, de Melanie Trump.

Ara, amb les cartes del darrer procés electoral ja damunt la taula, els demòcrates han començat a mostrar el seu joc, confirmant que volen exercir el poder i que no dubtaran en emprendre, per exemple, investigacions sobre el paper de l’entorn de la família Trump i els seus amics en la política nord-americana.

De fet, en el complex sistema de poder dels EEUU, aquesta opció de control ja està regulada a través del Comité de Supervisió. Però, per un altre costat, la mateixa legislació contempla la possibilitat que el president pugui vetar les decisions del Congrés, sotmetent-les al dictamen d’una part del poder judicial que és qui dona el vist i plau final a les decisions. Estem doncs enfront un duel com aquells dels westerns americans.

I aleshores, surt un Trump que, com quasi sempre, sembla anar pel seu compte. Ho demostra foragitant de l’equip presidencial a la fidel Susie Wiles en benefici del extremista Stephan Miller com a cap de gabinet i en premi per haver estat amb ell des de la primera elecció i, a més, ser el promotor de les deportacions massives en la primera part d’aquest tercer període presidencial, segon amb poder.

Trump sembla doncs haver-se radicalitzat i estar disposat a lluitar per la seva presidència fins al final (el final?). De fet, les seves intervencions mostren radicalització i cert abandó del suport que fins ara donava al seu vicepresident J. D. Vance i al Secretari d’estat Marc Rubio. Afegint-hi -i això ja és més preocupant- alguns “efectes col·laterals” sobre certs elements del Pentàgon en els que fins ara semblava tenir confiança cega, i en relació amb el conflicte iranià que tant ha fet ballar l’economia del “Oncle Sam” aquests darrers mesos.

Tot sembla indicar, doncs, que patirem.