La por pren el poder

Em declaro frontalment contrari envers aquesta tesi. La por és pitjor que la mort. Esdevé el primer auxili a l'enemic. No ens salvarem pas per aquesta via. On hi ha por, hi ha col·lapse. La por no té poder. Això sí, no hi manca el desvergonyiment. Som davant d'una trepa de polítics farcits d'incoherència. No fan res més que coaccionar-nos en emprar aquesta arma. Els hi recordo que –de pors- n'hi ha moltes. De vides, però, una sola.

Brussel·les diu que ens alerta sobre molts perills potencials: accidents nuclears, atacs terroristes, pandèmies, col·lapse d’infraestructures crítiques o, directament, la guerra. En front d'aquest allau de missatges, sorgeix un dilema: esporuguir o passar de tot... Quan la por mai no pot ésser un recurs polític.

Diré més, encara. Fa molts anys que voldria veure una casella -a l'IRPF- on marcar l'objecció fiscal a la industria bèl·lica. Igual com ens deixen triar un percentatge dels impostos a l'Església catòlica. Tinc claríssima l'opció que triaria

800.000 milions d’euros per a reforçar la capacitat militar d’Europa és un disbarat sublim. Mentrestant, el president espanyol fa jocs i equilibris dialèctics per a tractar-nos de babaus. Diu que no li agrada el terme rearmament. S'estima més parlar de seguretat i del concepte "agenda 2030". Si us plau, que deixi de fer el mestretites! Abans -i reconec que la dic molt gruixuda- m'estimo més, fins i tot, l'autarquia. Un antecessor seu en el càrrec ens va engatussar fotent-nos a la guerra d'Irak, fa 21 anys. Que se'n vagin a pastar fang! No oblidem les conseqüències nefastes que se'n van derivar, al llarg de molts anys. Exigim reforçar i blindar serveis bàsics com la sanitat o l’educació, abans d'emmerdar més la troca.

No cerquen la seguretat. Volen que acceptem -sí o sí- un pla que passa per imposar-nos la lògica d'una militarització global. I, per assolir-ho, no troben altra cosa millor que una ciutadania acollonida. "No anem bé per anar a Sants".