L’ibuprofè polític, la policia

A mesura que passa el temps anem veien com aquesta dualitat que a vegades es representa entre la part tècnica i la part política d’una administració pública va mostrant un clar guanyador, com no podia ser d’una manera la part tècnica va quedant reservada a la justificació necessària per aquelles coses que el vessant polític no creu interessant. Aquesta clara superioritat quan arriben les campanyes electorals s’accentua perillosament.

Una de les eines que fan servir els poders és la policia municipal que ha de servir per anar tapant la majoria de les incidències que van apareixent en el dia a dia. Crits en una llar, doncs res, enviem a un parell d’agents i que facin diligències i ves a saber quan la cosa es podrà arreglar. Els lladrucs d’un gos no paren en un nit tòrrida d’agost; doncs res, la patrulla alguna cosa farà. Tots aquests incidents puntuals queden derivats a la policia a banda dels problemes de seguretat i circulació inherents al cos. Sembla que en un ajuntament la immensa majoria de funcionaris siguin policies i poca cosa més. Per una altra banda, estan els serveis socials que també estan en les primeres posicions de popularitat però a certa distància dels uniformats.

El darrer dissabte de maig vaig gaudir de la Rambla del Vendrell amb el Duo Alma en un horari prudent i apte per a tots els públics a partir de les 20 hores. Feia goig veure el centre del Vendrell amb molta gent gaudint del bon ambient i donant vida als locals gastronòmics de la Rambla. Aquests com tants altres de la geografia local sempre agraeixen aquestes iniciatives que ha comptat en part amb una aportació econòmica d’aquests establiments comercials.

Els nostres polítics quan no saben com arreglar una situació envien a la policia. Això és la teoria sobre el paper. Molts cops ni contesten, ni venen i quan arriben potser la cosa ja fa hores que s’ha acabat. Per anar apagant petits focus en una població de més 50.000 persones no en tenim ni per començar. La solució és anar treballant l’urbanisme i altres aspectes lluny d’aquests polítiques del quedar bé a la que ens estan acostumant. Ja fa uns quants anys que de tant en tant fan una batuda amb un munt d’identificacions i un parell o tres de detinguts en zones concretes del municipi com la carretera de Valls. Doncs aquell dia uns quants cossos de seguretat es posen pinxos porten el gos oficial i endavant a fer una visita de control. Unes quantes imatges per anar repartint a la premsa i aquí tenim el castell de focs per un dia. Al dia següent tot seguirà i igual i aquests que potser aniran a declarar, al cap de no res ja els tornes a tenir fent de les seves per la zona. Si alguns acumulen més de 50 detencions, algú es pensa que alguna cosa canviarà a la 51? Tot segueix igual.

Primer de tot hem de ser conscients d’haver convertit un barri en un gueto. Quan va començar tot aquest moviment social a finals del segle passat, els indígenes que vivien allí el que volien era vendre el pis perquè a mesura que passava el temps anava baixant d preu. Doncs res, ara tenim el que tenim i la cosa segueix bastant igual tot i aquestes actuacions de xapa i pintura.

Una de les actuacions clau la tenim en el local social de Sant Joan que està mort de fàstic allí al mig de tot plegat. Aquest podria ser l’epicentre per anar canviant una mica el tarannà del barri i donar un altre aire a la zona. Potser els primers cops costaria, però de mica en mica la cosa segurament aniria canviant. Els principals interessants són els veïns de la zona que també voldrien veure alguna activitat i només cotxes de policia demanant targetes de residència. S’ha parlat molt de la Rambla del Vendrell i doncs iniciatives com la música de la tarda dels dissabtes és molt millor que personatges i espartans jugant al gat i al ratolí davant de tothom perquè cadascú sap el seu paper en aquesta història. S’han d’utilitzar altres mètodes molt més útils i eficients que fer anar la policia sempre que passi alguna cosa. No ens calen tantes càmeres ni publireportatges polítics que no ens aporten res. Una mica més de seny i tot ens anirà millor i podrem oferir una altra imatge a propis i estranys.