Crisis vs l’aritmètica

L’aplicació de l’aritmètica ens indica de forma fàcil i entenedora que els ingressos menys les despeses ens dona el balanç, que pot ser positiu o negatiu. D’aquí la importància de saber sumar, restar, multiplicar i dividir, el que coneixem de forma col·loquial com ´les quatre regles´, per situar-nos de forma comptable on som.

Aquesta veritat ens porta a reflexionar sobre la política: què ens està passant? Crisi, quina crisi?

La natura, encara que sigui en terminis llargs, cíclics, ens parla, i de vegades amb duresa... Els entesos ens diuen que estem dins d’un canvi climàtic. Però la història ens recorda als humans que repetim molts errors i no n’aprenem; és a dir, no prenem consciència. A l’economia els cicles són més curts, no tant com l’aritmètica, però una vegada i un altra ens agafa descol·locats, i de quina manera. Com pot ser que l’1% de la humanitat concentri més riquesa que la resta? La desbordada riquesa no es pot concentrar només amb l’aritmètica, així ho penso.

Reflexions.

Què passaria si en lloc de repartir pobresa es repartís riquesa? Perquè com més habitants tingui el planeta, més aportació de valors d’equitat caldrà fer per establir equilibris per a una millor convivència. Això que sembla que aplicant només l’aritmètica seria possible resulta que no ho és. Què és el que fa que no sigui possible? Sé que és més complicat, però a mi m’agrada que sigui entenedor, és a dir, el bé i el mal, crec inclús que des de la infància algun sentiment em deia el que estava bé i el que estava malament, no cal entrar en detalls.

En aquest moment se n’acumulen tants exemples: guerres –ja fa temps que es parla d’una 3a guerra mundial, -alimentació - la desnutrició infantil és un problema global-, emigració de tot tipus: econòmica, ecològica, etc.

És veritat que les Nacions Unides, el 26 de juny de 1945, va signar a San Francisco el document per un món més just i ordenat, un mon de concòrdia. Però la veritat és que no es disposa de la governança necessària per aturar, per exemple, les guerres actuals. Cal preguntar-se: per què? Només puc aportar un paràmetre que no he citat en l’aritmètica i que són els interessos, que és diferent dels beneficis. Aquets 'interessos' junt amb el guany -saldo-, quan actua el mal -que hem dit que existeix- és quan no hi ha equitat ni valors humans, només és l’ego personal de la cobdícia sense límits. No cal citar els actors principals de la pel·lícula, son públics i coneguts.

Així ho veig.