Baix Penedès, terra de congressos i estrelles

En un espai ubicat abans d’arribar al pont de Mas Mel a cavall de finals del segle XX va sorgir un edifici d’aquestes que marquen generacions com uns anys abans ho va fer el Vip’s als nostres pares i germans grans. Estic parlant ni més ni menys que Louie Vega, una gran discoteca que va viure una època gloriosa per despres acabar a l’òblit i la contínua decadència. Aquest local que va rebre un premi FAD pel seu interior i disseny va acabar com passa en molts ajuntaments socialistes en mans de l’Ajuntament que evidentment havia de fer alguna actuació galàctica per aprofitar la infraestructura i dignificar la zona.

Doncs res, en aquesta comarca on els reitons del Psc dominen el panorama amb uns hereus de CDC desintegrada i una Erc que va només ha agafat el control de petits llogarets comarcals sense gaires més possibilitats. Molts dels nous pobladors de la comarca estan una mica lluny dels postulats d’aquest partit que fa un temps apostava clarament per la independència i ara per ara la cosa està una mica confosa.

Quan un cabdill local va veure que el seu company de partit va muntar per uns 7 milions i escaig d’euros amb una petita subvenció europea un palau de congressos amb una plaça on a l’estiu pots coure ous ferrats sense combustible fòssil va decidir fer també construir algun mausoleu en el seu honor. Va començar els contactes. Com no podia ser de cap manera un important cadena es va oferir per construir en aquest espai amb vistes al mar un palau de congressos i un hotel de cinc estrelles. No podia ser menys, tenint en compte la gent d’alt nivell adquisitiu que durant tot l’any ens visita a casa nostra. El Vendrell ja va apostar fa uns anys per l’Hotel Ra d’alt nivell, ara li tocava a Calafell.

Vist l’espectacular acollida del Tabaris en el seu primer any de funcionament on cada dos per tres es realitzen mediàtics congressos com els de cinema, “vesprades de blanc”, lliurament d’orles escolars, reunions vàries, dansa inclusiva, mercats de nadal, aniversaris d’empreses del Vendrell i tants altres trobades d’alt nivell és més que urgent que Calafell tingui la seva versió per intentar mantenir la rivalitat entre aquests dos reietons socialistes baixpenedesencs. Cunit fa la seva guerra i cada dia està més proper al Garraf i més lluny del Baix Penedès. Temps al temps.

Calafell que aquest estiu s’ha de dedicat a pintar tots els carrers i places de la platja de colorins per augmentar la recaptació municipal dels vehicles estacionats. Una mesura que de pas vol reduir una mica el deute municipal que tenia de 900 euros per habitant l’any 2024. Curiosament la més alta de la província de Tarragona amb un deute de 28.413 milions d’euros el 2024.

És hora que els nostres polítics pensin en el benestar de la majoria de la gent del poble i deixin de fer el burro invertint diners que tothom sap que cap empresa privada hi posa un euro sense poder treure’n almenys dos de benefici al cap d’un temps prudencial. Les cartes als reis al gener, ara toca posar els peus a terra.

Aquí s’hi poden fer moltes coses, però una residència per la gent gran no estaria malament, abans que algun empresari de fundacions sense ànim de lucre la faci pel seu compte en benefici d’uns pocs. Un Centre cívic també hi quedaria estupendament, però per favor un palau de congressos és com convidar a un poeta a un acte de campanya del Psc.