El regal del 20N

De vegades els enviaments arriben amb retard. Un pot pensar que el regal s’ha esgarriat, que ja no cal comptar-hi, però el regal segueix existint entre la boira. Fins que una ventada torna a deixar a la vista de tothom aquell regal que semblava definitivament perdut.

Ja fa temps que va fent-se visible parcialment, però avui 20 de novembre de 2025, un dia amb força vent, s’ha mostrat amb tota claredat. Un dia que sembla triat a dit, com ho hauria pogut ser un 18 de juliol, hem pogut veure que de cops d’estat se’n segueixen produint. L’any 1936 va ser un d’armat i avui, 20 de novembre de 2025, en tenim un de nou, o no tan nou, un cop d’estat judicial.

El Tribunal Suprem format per set jutges, la majoria afí al P, en una ràpida sentència, ha condemnat al Fiscal General de l’Estat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets. És una sentència que per la rapidesa i pel seu contingut fa relluir les clavegueres del Tribunal i les seves misèries. La rapidesa fa pensar que la sentència estava ja escrita abans d’iniciar-se el judici, que, per tant, els dies esmerçats pel Tribunal van ser una pèrdua de temps i que els diners que ha costat podria representar un cas de malversació de fons. Per cert, el Tribunal Suprem el presidia Manuel Marchena, el mateix que va presidir el judici del Procés i que es nega a amnistiar alguns polític precisament pel delicte, diu, de malversació de fons. Curiós...

La sentència encara no s’ha redactat, segons el mateix Suprem, però ja és pública. No era un cas prou rellevant com per fer una sentència que a més a més de la conclusió contingui un raonament, que especifiqui el fonament que els ha portat a la conclusió? Per damunt de la feina ben feta, el Tribunal Suprem ha primat la rapidesa per lliurar als seus fanàtics, d’arrels franquistes, un bon regal de 20-N?

Es buscava justícia o ajusticiar? L’objectiu era el Fiscal General o el Govern?  Aquí cada un deu poder donar les seves respostes, com ho ha fet, per exemple, Miguel Tellado, secretari general del PP, que va fer remarca de la degradació del sistema judicial que representava la condemna de García Ortíz. I amb això hi estic plenament d’acord: evidencia la degradació d’un sistema judicial, intervingut des de fa anys, pels hereus del franquisme.

Davant els indicis de proves argumentades per l’acusació de l’UCO, tothom va poder veure el nombre i la contundència de molts dels testimonis que asseguraven que la informació en qüestió els havia arribat per altres canal i abans que el Fiscal General la tingués a les seves mans. El Suprem ha dictat una sentència política, que ha refusat les proves i als testimonis que s’han argumentat durant el judici, i ha abraçat  la presumpció de culpabilitat de l’acusat. La sala segona del Suprem volia oferir venjança. El judici ha estat una representació, necessària, per a condemnar-lo.

Diuen que la Justícia és cega, però la justícia espanyola, sovint, més que cega està encegada per anar de cara al sol. Vam enterrar Franco, però el franquisme és viu i en expansió, i avui s’ha fet un regal.