Subvencions, no gràcies

De totes les administracions públiques ens estan anunciant subvencions i ajudes per a tothom. Moltes d’aquestes aportacions econòmiques van dirigides a una secció molt concreta de la nostra societat. Pel que fa a la gran majoria de la societat queda exclosa de bones a primeres. Un triatge que molts cops està relacionat amb les percepcions econòmiques de la família. Aquí és on el mercat negre fa molt de mal. Hi ha molta gent que van sobrevivint amb aquests recursos fora del control d’hisenda. Gràcies a aquesta cara b que molta gent ho passaria molt malament perquè el vessant legal a vegades és molt minso per poder complir amb les necessitats bàsiques d’una persona.

Fa unes poques setmanes el President de la Generalitat va anunciar la construcció de 50.000 habitatges a tot Catalunya d’aquí al 2030. Una mesura que és tan bonica que sembla molt difícil per no dir impossible d’assolir sinó s’implementa un sistema extraordinari per a la seva realització. Avui en dia amb la demanda de llars a Catalunya si s’atorguessin totes les peticions actuals que tenim aquests habitatges de nova construcció encara quedarien curts.

Aquest tipus d’ajudes em recorden el paper de les butlles eclesiàstiques en l’edat mitjana. Si una persona no complia tots els preceptes religiosos donava uns diners al clero i quedava perdonat de la seva falta. Els nostres governs van pujant cada dia la pressió fiscal dels seus contribuents que si la culpa la té Europa, que si el medi ambient i mil coses més que es fan afegint a les justificacions. La gent cada dia va veient com ha de pagar més impostos i en conseqüència tot ha pujat el seu preu perquè algú al final de tot ha de fer-se càrrec d’aquesta pressió fiscal. Començat per aquests canons que es paguen per l’aigua que sense consumir ni un litre d’aigua ja de bones a primeres has d’abonar en alguns llocs 30 euros cada dos mesos per finançar algunes obres que no tenen ni solta ni volta com la renaturalització de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell que pot portar més maldecaps que altra cosa.

Ara també anuncien que el proper any els autònoms també veuran incrementar la seva quota, una nova despesa en benefici de l’estat amb els seus assessors, càrrecs de confiança i compromisos de partit que han de posar en algun lloc perquè no perdi poder adquisitiu preparant-se per a algunes eleccions per poder tocar algun tros del pastís del poder.

Per altra banda, estem en una societat on se suposa que alguns serveis públics com la salut, la seguretat i estan garantits, però ara resulta que tota aquesta vessant pública cada dia està més desatesa. Per tant la gent s’ha de buscar solucions per suplir aquestes mancances en els serveis públics. Primer de tot començant per les alarmes. Aquest és un negoci que prospera cada dia perquè la inseguretat creix en les nostres localitats i les forces de seguretat només s’encarreguen, si poden, dels casos més greus. Per la resta, has de fer la denúncia i potser l’assegurança et cobreix una part dels desperfectes. No cal que parlem de sanitat on les llistes d’espera poden estar un any o dos o donar-te hora per al següent any. Total, quan et toca visita ja no saps ni de què anava o directament ja no hi arribes perquè has hagut de passar per urgències.

Els serveis de neteja viària s’aplica en una part del municipi i la resta queda exclosa. Tenir mínimament decent el centre neuràlgic del poble o la part més turística i la resta un cop al més i anar fent.

No cal que tantes subvencions que en molts casos has tornar una part important quan fas la declaració de renda del proper any. El que s’ha de fer es baixar la carrega impositiva, iva inclòs i cadascú que es distribueixi els excedents com vulgui. No vull la imatge política aquesta que tenim on et treuen la cartera i després t’ofereixen un euro per solidaritat. Al final prendre el pèl a la gent, anunciar la construcció de 50.000 pisos en 5 anys quan encara no se sap ni on es faran. La gent que ho necessita ho veu i ja va a apuntar-se a una cosa que ves a saber com anirà i quin serà el seu resultat. Només postureig, resultat d’una política de focs artificials que enganya a tothom.