La família tradicional en plena crisi

Aquest arquetip que ha estat pal de paller al llarg de la història fins els nostres dies estava formada per avis, pares i nets en una mateixa llar. Els avis doncs res ja fa dies que viuen sols o estan aparcats en una residència. Potser simplement hem contractat a una persona vinguda de lluny que a canvi d’habitatge i un salari baix els cuida i els treu a passejar almenys un cop al dia. Ara ens queden els pares i fills que han d’anar confeccionant el dia a dia d’aquesta nova fórmula. Per una banda els fills cada dia ho tenen més negre per trobar una feina digne perquè entre cursets, màsters i altres estudis tenen tot un pen ple de títols i han d’acabar treballant en una gran superfície comercial a un preu de Salari Mínim Interprofessional amb les 14 pagues anuals prorratejades i poca cosa més. Altres han de fer la ruta de cursets i programes que acaben en unes pràctiques de fer fotocòpies o agafar el telèfon sense cobrar un duro. Tot això en nom de l’experiència i el currículum i sobretot un futur ple de possibilitats de cartró pedra.

Abans aquests joves sortien. Avui en dia no poden pagar un cubata per 15 euros i ja només els hi queda el botellot o la cervesa. Si la policia els enganxa amb la botella de dos litres que aguanta el combinat els tocarà als pares pagar la multa, però potser millor això que no pas tenir el nen dins a casa dins el búnquer parlant amb un japonès simpàtic.

Llavors la part central de la família que són la parella podem trobar moltes persones soles o simplement dues persones que hagin estat o no parella i que per problemes d’accés a l’habitatge ara els toqui viure en un mateix habitatge encara que no hi hagi cap tipus de relació ni familiar ni sentimental. A vegades són pocs, però tal com està el patí tampoc és difícil veure famílies de dos i tres membres en una habitació en un pis que els toca conviure amb altres unitats familiars en un mateix habitatge. Llavors tenim les combinacions de fills de diferents parelles que conviuen juntes perquè els pares han reiniciat una nova relació i els toca compartir taula amb germanastres o altres històries que la nostra societat cada dia va generant.

Tot això és un “tetris” familiar que en aquests dies es va posant a prova perquè encara es porta bastant, encara que cada dia menys, això de celebrar el Nadal en família, encara que ja no sigui a casa amb la tradicional sopa de galets sinó que alguns directament ja opten per un restaurant xinès on cadascú tria el que vol sense problemes ni d’espai ni de preferències culinàries.

Aquesta família ja no és com la tradicional que treballa de dilluns a divendres en horari de matí i tarda. Et pots trobar en alguns casos que treballa a torns de dilluns a diumenge i de tant en tant coincideix un festiu en cap de setmana. També hi ha alguns afortunats que treballen en horari intensiu, però ens estem acostumant malauradament a tenir alguns establiments oberts unes 12 hores en sessió continua. Es pot donar el cas  que a tres quarts de deu de la nit puguis anar a comprar un enciam per fer l’amanida per sopar. Una cosa inaudita fa uns anys i que ens fa perdre els ritmes vitals.

Quan veus una parella jove passejant un nadó pel carrer ja no pots dir la frase tradicional: te els mateixos ulls que el pare, pots córrer el risc de posar la pota del tot.

Estem avançant a velocitat de microones cap a nous tipus de famílies que no són ni pitjor ni millor, però que evidentment són fruit d’aquesta globalització i diversificació d’un dels pilars bàsics de la societat perquè cada dia tothom té més clar que ara per ara el pilar fonamental és l’individu que molts cops ja ha de lluitar endavant sol sense el suport del seu entorn més immediat que de mica en mica es va esmicolant. A viure en la nova conjuntura social que és la que ens ha de menar cap al futur esperant noves actualitzacions.