La petjada dels EUA

La teoria del caos explica com l’efecte del vol d’una papallona pot generar un petit canvi capaç de desencadenar grans conseqüències. En aquest cas, el batre d’ales dels EUA fa molts anys que provoca canvis profunds i obre la porta a crisis en el context internacional.

Fa més de cent anys es va iniciar el conflicte entre els EUA i Cuba i, des de l’any 1960, l’illa sobreviu malgrat l’embargament imposat pels nord-americans. La situació a Cuba és crítica: als talls de llum, a la manca de productes d’alimentació bàsica i de medicaments essencials, ara s’hi suma l’escassetat de combustible, que està provocant una aturada del país a tots els nivells. La petjada és clara: el sotmetiment d’un poble a unes condicions de vida duríssimes que, malgrat tot, encara manté la bandera hissada.

Fa cinquanta anys, els EUA van manifestar el seu suport al rei Hassan II del Marroc en el context de la Guerra Freda i, durant la Marxa Verda, Henry Kissinger va traslladar al president Gerald Ford que, si Hassan no aconseguia ocupar el Sàhara espanyol, “estava acabat”. Poc després es va iniciar el conflicte armat que el Marroc continua perpetrant contra la població sahrauí, arran del fet que Espanya, com a potència administradora, va cedir aquesta província al Marroc i a Mauritània. No obstant això, aquest mes de febrer s’ha commemorat el 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i de la lluita encara viva liderada pel Front Polisario.

Fa quatre anys es va iniciar la invasió d’Ucraïna per part de la Federació Russa, una agressió impulsada per Vladímir Putin que mai no hauria d’haver començat i que ha causat milers de víctimes civils, milions de persones desplaçades internes i refugiades, així com la destrucció massiva d’habitatges i d’infraestructures bàsiques. Aquesta guerra ha sacsejat profundament l’escenari internacional, incrementant la inflació i els costos energètics que encara avui patim. En aquest context, la influència dels Estats Units ha estat determinant com a principal proveïdor d’ajuda militar i financera a Ucraïna i com a impulsor de sancions contra Rússia; tanmateix, la seva política recent s’ha tornat erràtica i poc coherent, fet que no contribueix a generar les condicions necessàries per avançar cap al final del conflicte.

Fa dos anys que el món contempla el genocidi de la població palestina perpetrat pel israelià amb l’objectiu de conquerir la Franja de Gaza. Els EUA, amb Donald Trump al capdavant, han intentat autoproclamar-se mediadors necessaris per a la consecució de la pau, oferint 10.000 milions de dòlars per a una suposada “Junta de Pau a Gaza” i, poc després, afirmant que la zona seria idònia per construir-hi un dels resorts turístics més grans del món. Mentrestant, Palestina continua patint la neteja ètnica i Israel manté el bloqueig de l’entrada suficient d’ajuda humanitària, fet que ha provocat escenes intolerables de fam extrema entre la població civil, especialment entre infants, dones i persones grans. Més recentment hem vist la detenció de Nicolás Maduro, president veneçolà, sota la justificació de la lluita contra el narcotràfic que colpeja greument els EUA, però amb la voluntat d’obtenir recursos naturals, com el petroli, del poble veneçolà.

I només fa uns dies, hem assistit a l’últim episodi (per ara) d’aquesta història: els atacs militars a l'Iran per part dels Estats Units i Israel que són una agressió il·legal i, per tant, una vulneració flagrant del dret internacional i la Carta de Nacions Unides. Aquesta nova agressió imperialista de Trump i Netanyahu posa en perill l'estabilitat a la regió i amenaça la seguretat global. Els Comuns hem condemnat sense pal·liatius la brutal repressió contra la seva població del règim teocràtic i autoritari iranià, però en cap cas una intervenció armada unilateral de Trump i Netanyahu és la solució. Demanem urgentment a Espanya i a la UE que condemnin rotundament aquesta agressió il·legal per part dels Estats Units i Israel i s'impliquin activament per una solució pacífica basada en la diplomàcia multilateral i el respecte al dret internacional.

Anton Costas, president del Consell Econòmic i Social, durant la presentació de l’Informe de la FP Dual, feia una reflexió que considero interessant: Donald Trump va obtenir més vots a les eleccions als comtats on les empreses havien reduït la producció o s’havien deslocalitzat cap a la Xina.

Així doncs, la petjada dels EUA es manifesta en la legitimació d’ocupacions, violències, guerres, genocidis i detencions amb l’objectiu d’aconseguir, de manera directa o indirecta, recursos i beneficis. Perquè quan es deixen de generar oportunitats de vida per a la classe treballadora, l’impacte no és només familiar i social, sinó també polític, amb repercussions que poden arribar a ser internacionals.

Un país és ric no quan roba oportunitats de vida digna als ciutadans i ciutadanes, sinó quan és capaç de generar-les.

Míriam Pérez. Regidora de Vilanova en Comú a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú